Llegendes urbanes

Hi havia dubtes, o més aviat versions diferents, sobre l’origen de la contaminació: podia ser un fragment del meteorit que va caure prop d’Arkham l’any 1882 —el que va desaparèixer del Museu de Ciències Naturals mentre la universitat romangué tancada, durant la caça de bruixes—, o el tros de motlura d’una balustrada que Walter Gilman, estudiant de matemàtiques, va trobar al seu llit —després d’un somni en què s’havia sentit transportat a un altre món— i que ningú més no havia vist mai. Fos el que fos, algú va enviar-ho per correu a un professor de Miskatonic i aquest va morir de manera fulminant en obrir el paquet. Ningú no sabia el nom del professor, ni a quin departament pertanyia, però pareixia que tothom conegués algú que tenia un amic que n’havia estat alumne, anys enrere.

Fins i tot, es deia, més endavant havia mort també el funcionari que va gestionar el lliurament en l’oficina de correus. La psicosi va durar unes setmanes, el temps just perquè comencés a aflorar un nou report fals.