INS

Hi havia una oficina del Servei d’Immigració i Naturalització dins del campus. Danvers va fer per tranquil·litzar-me. La recerca que s’havia obert, em va assegurar, seria merament rutinària. Sospitava que algun company de departament havia denunciat la desaparició del seu criat només per fer-li la guitza. Sobretot, va insistir, no esmentis l’assumpte de la caixa.

Amb mi, l’oficial es va mostrar més aviat displicent. Va dedicar més temps a examinar el meu passaport que a interrogar-me. Danvers havia declarat abans. Es va empescar que el noi era xinès, que havia arribat a Arkham, procedent de Nova York, feia un parell de mesos, que després de donar-li feina va descobrir que era addicte a l’heroïna i que, en aquest període, no era la primera ni la segona vegada que es feia fonedís uns quants dies seguits. Així m’ho va explicar més tard, en el vestíbul de la Biblioteca. Em va parèixer una coartada convincent. La seva inventiva, també en qüestions pràctiques com aquesta, resulta sempre d’allò més sorprenent.