Longer distance calling

—Setembre de 1926. Un any abans que AT&T inauguri la connexió transatlàntica amb Londres, un mes abans que Houdini mori d’una peritonitis i al mateix temps que Lovecraft començava a escriure “La crida de Cthulhu” a la seva casa de Providence, on s’havia tornat a instal·lar. Un emprenedor anònim va obrir a Nova York un servei telefònic de comunicació amb el més enllà. “Torni a escoltar la seva veu”, incitava la publicitat. “Continuï parlant amb els seus éssers estimats”. Les tarifes eren elevades. L’èxit va ser rotund en cercles de classe alta.

—Per què has esmentat Houdini? Va ser un dels fraus que va destapar?

—Un dels darrers de què es va ocupar. Va provar que espiaven la clientela potencial i que atresoraven un bon arxiu de dades privades, així que era versemblant que haguessin suplantat alguns difunts. Això no explicava la funció d’una estranya maquina de tubs d’èter que hom va trobar després, però la reputació de l’empresa va resultar danyada irremeiablement i va haver de plegar.