La història secreta del món

S’havien acabat les diapositives i ningú no es decidia a parlar-ne.

—D’on penseu que ens deu venir, aquesta fascinació pels relats sobre civilitzacions desaparegudes?

—No tinc cap dubte que es tracta d’un tema freudià: la pregunta pels orígens. El títol del quadre de Courbet expressa succintament l’associació d’idees a què em referisc.

—Però llavors ens valdrien la història o la prehistòria més convencionals, o l’evolució de les espècies. No necessitaríem anar a buscar cap mena d’explicació insòlita o alternativa.

—No ho has entès? Necessàriament cal que hi hagi un secret, que no ens hagin contat com és de debò que hem vingut a parar ací. Un misteri com més fosc i recòndit millor, tan amagat com els mateixos genitals, la còpula dels teus pares i la teva repugnant concepció.

—Per això encara millor si hi ha túnels involucrats, cavernes inexplorades en la pluviïsilva, l’esquerda que espera que aquest Juan o János Móricz vingui a penetrar-la i se n’emporti el tresor més ben guardat.