Wishful thinking

Es deia Asenath i els seus ulls massa clars, lleugerament sortints, no parpellejaven mai. Era, evidentment, oceanògrafa. Havia deixat enrere els quaranta anys, però per als estàndards de Miskatonic comptava com una jove promesa. Defensava teories poc ortodoxes —que havien tingut cert ressó— sobre les estructures submarines de Y’ha-nthlei, i el consell d’ancians local volia veure-hi la seva empremta intel·lectual. Una oportunitat de renovació: l’esperança d’un impossible aggiornamento. Una vegada més, confonien desigs amb realitat. La conferència degué decebre’ls horriblement.

Abans de marxar es va fixar en mi. Entre esguards d’incredulitat i desdeny, amb molt de gust vaig acompanyar-la mentre esperava el taxi.

—Faci’s un favor —em va dir— i foti el camp tan aviat com pugui. Això no és un college. El que han aixecat ací aquests seqüaços de Charles Fort és una casa de boigs.

La meva beca, vaig tranquil·litzar-la, no durarà gaire. Però no vaig gosar confessar-li que frisava per tocar el dos.