Com va guanyar Danvers una plaça a Miskatonic

Mentre l’esperava, la secretària del seu tutor li va demanar si podia ajudar-lo amb unes notes que calia mecanografiar. Càndidament va accedir a dictar-li-les i a la segona frase es va adonar del sentit i la procedència reals d’aquell fragment. Però —per això mateix?— no va poder aturar-se i va continuar recitant el full en veu alta, vocalitzant la lletania d’abominables perversions.

L’havien ben ensarronat. El tutor va aparèixer al llindar al cap d’un lapse de temps que podia haver durat uns minuts o llarguíssimes hores. El despatx, mentrestant, s’havia entenebrat.

—Felicitacions —li va dir—. Ara ja ets un dels nostres.

Va deixar anar una riota sinistra. La secretària es va aixecar i se li va arrambar. Reia ella també —com una hiena— quan van marxar ambdós plegats, passadís enllà. Danvers va restar sol amb el seu pànic. Es va passar la nit udolant, fins a la matinada. Al rompent de l’alba es va assossegar prou per agafar l’estilogràfica i signar el contracte.