I remember Spain

Va tornar a elogiar l’heroisme dels marines —en aquesta nova operació imperalista que divulgava la premsa— i es va vantar d’haver participat ell mateix en dues guerres: des d’un despatx, com a oficial d’intel·ligència. Vaig tocar l’ase. M’emprenyava el seu patrioterisme i ell se sentia ofès quan jo defensava el no a la guerra. No era la primera vegada que xocàvem.

—Si els joves nord-americans de la meva generació haguessin fet com vós, la democràcia s’hauria ensorrat a Europa per molt anys. Potser per sempre.

—Els únics joves nord-americans que van venir al meu país van ser els voluntaris de la Brigada Lincoln. Comunistes i companys de viatge. Els vostres governs van preferir sacrificar la nostra democràcia i deixar que s’hi perpetués el feixisme.

M’adverteixen que no és segur per a mi, estudiant estranger, parlar amb tanta vehemència. Però no em preocupa el que em pogués passar, perquè beca i visat venceran prompte. Mentre tramitaven la meva democràtica expulsió, jo ja seria a l’aeroport.