in fiction

L’automàtica

Entre els tiquets de les compres que vaig fer el mes passat amb la targeta de crèdit, n’hi ha un que no puc recordar de cap manera a què correspon. No reconec el nom del comerç, ni l’adreça, i la data tampoc no em diu pas res. Vaig a donar-hi una ullada. Jo no he estat mai en aquest establiment, una botiga petita sense cap senyal que mostri clarament a quina activitat es dedica. Però quan entro a preguntar la dependenta em fa bona cara, com si em conegués, i em lliura un paquet. “Vet aquí, ja l’hem rebut”. Me l’emporto i l’obro a casa. Dins hi ha una pistola automàtica.

Algun comentari?

Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.