Citacions on La vista cansada

Sat, 08 Aug 2026 09:54:53 +0000

El més estrany d’aquest món és que el típic treballador entusiasta, sense idees originals, que copia dels seus superiors jeràrquics fins el nuc de la corbata o el gest amb la barbeta, sempre aconsegueix cridar l’atenció. El seleccionen. Ascendeix. Als bancs, a les companyies d’assegurances, les elèctriques, les que fabriquen míssils, les universitats.

Philip K. Dick, Time out of joint

Wed, 29 Jul 2026 08:37:00 +0200

La vida és absurda i majoritàriament còmica. Quan la comèdia falla, el que resta és misèria, no tragèdia.

Iris Murdoch, The Sacred and Profane Love Machine

Fri, 22 Aug 2025 23:12:45 +0200

Jo no faig literatura sobre la vida sinó literatura sobre la literatura. La vida normal m’interessa per viure-la i gaudir-ne, m’agrada menjar, nedar… Però el que realment m’agrada és la poesia, el misteri, tot allò que s’escapa de la realitat immediata. Que el Pedrolo em parlés d’un senyor que era porter i s’enamorava m’és igual, això passa cada dia. El que no passa cada dia és que obris una porta i t’aparegui el dimoni.

Perucho i la maledicció poètica

Jo no faig literatura sobre la literatura —encara que, superficialment, ho puga parèixer—, sinó literatura sobre la vida. Qui no haja topat mai el dimoni en obrir-se una porta, ja pot donar gràcies de la sort que ha tingut. O fer-se mirar la seua candidesa: bé que ho sabia, Perucho, això. En canvi, no crec que siga tan comú que un porter s’enamore. Hi ha pocs porters, avui en dia. Un porter seria a hores d’ara quasi tan fantàstic com el dimoni, si més no.

Sat, 01 Mar 2025 11:24:47 +0000

—Les circumstàncies estranyes del món són moltes —digué en Mithràndir—, i l’ajut ve tot sovint de les mans dels febles quan els savis fallen.

J. R. R. Tolkien, “Dels anells de poder i de la Tercera Edat” (dins El Silmaríl·lion)

Sat, 01 Feb 2025 20:57:41 +0100

But February made me shiver
with every paper I delivered.

American Pie

Wed, 16 Oct 2024 07:41:42 +0200

Cada dia de matí…

Ah, Bartleby! Ah, humanitat!

The Virgin Suicides

Sun, 12 May 2024 16:55:55 +0200

The Virgin Suicides. Un conte de fades sinistre sota l’aparença del realisme (supose que l’ambientació dels contes de fades clàssics també degué ser realista en el seu moment). Tant l’heroi com l’heroïna són subjectes col·lectius, però ací ningú pot salvar ningú, ni tan sols a si mateix. L’ombra de John Cheever s’estenia damunt de Grosse Pointe a mesura que Jeffrey Eugenides anava escrivint la seua primera novel·la.

S’havien matat pels nostres boscos moribunds, pels manatís que les hèlices mutilaven quan emergien a beure de les mànegues dels jardins; s’havien matat en veure les muntanyes de pneumàtics usats, més altes que les piràmides; s’havien matat per la impossibilitat de trobar un amor que no podia ser cap de nosaltres. Al capdavall, la tortura que havia esquinçat les germanes Lisbon assenyalava una renúncia simple i raonada a acceptar el món tal com se’ls havia donat, tan ple de defectes.

Thu, 21 Mar 2024 17:42:29 +0100

Deixeu-me dir que jo, com a llec en física, crec en els objectes físics i no en els déus d’Homer; i considere un error científic creure el contrari. Però pel que fa a la base epistemològica, els objectes físics i els déus només difereixen en grau i no en espècie. Ambdós tipus d’entitats entren en la nostra concepció només com a postulats culturals. El mite dels objectes físics és epistemològicament superior a la majoria, ja que ha demostrat ser més eficaç que altres mites com a recurs per a bastir una estructura manejable en el flux de l’experiència.

Willard V. O. Quine, “Dos dogmes de l’empirisme”

L’autor d’aquest blog, rellegint “Two Dogmas of Empiricism” de Willard V. O. Quine en la traducció al castellà de Manuel Sacristán (“Dos dogmas del empirismo“, dins de “Desde un punto de vista lógico”).

I assure you, an AI didn’t write a terrible “George Carlin” routine

Fri, 02 Feb 2024 14:22:32 +0100

…no estem ni de bon tros a punt que una IA puga fer la teua feina, però ja estem molt més enllà del punt en què el teu cap pot ser enganyat i acomiadar-te per reemplaçar-te amb un robot que farà malament la teua feina.

Cory Doctorow

Fri, 12 Jan 2024 11:38:38 +0100

ChatGPT és una musa, no un oracle.

You Can Build an App in 60 Minutes with ChatGPT - Ep. 5 with Geoffrey Litt - YouTube

Es pura literatura

Wed, 14 Jun 2023 18:56:28 +0200

¿Por qué la gente tiene menos ganas de leer cuentos? Hay varias razones. Los cuentos exigen un poco más del lector. Cuando se entra en una novela, en las primeras páginas uno conoce a los personajes, aprende los códigos y después puede entrar y salir con relativa facilidad. En cambio, en un libro de cuentos hay que hacer ese pequeño esfuerzo de volver a empezar con cada uno. También está el prestigio de lo auténtico. Muchos lectores sienten que leer una novela implica un acto de inmediata apropiación cultural. No es sólo ficción, les da información. Cuando terminan, sienten que «aprendieron» algo. En ese terreno, el cuento pierde: es pura literatura.

Ana María Shua, “Una conversación con Ana María Shua” (Contra el tiempo)

Thu, 01 Jun 2023 20:25:05 +0200

He fet moltes coses i he tractat molta gent estranya, però no havia estat mai a Castelló de la Plana.

Marcel Riera, en la presentació de La claror al jardí, antologia de poemes de Louis MacNeice (Salze Editorial).

Sun, 23 Apr 2023 23:30:50 +0200

Potser els àngels
em mostren el camí,
però els meus dimonis
són els que m’acompanyen.

Albert Garcia Pascual

Wed, 01 Mar 2023 17:59:49 +0100

Un escriptor com aquest no pot ser mai popular. Vola massa lent i alhora massa alt.

E. M. Forster, «La poesia de K. P. Kavafis»

(Evidentment, no comptava amb Lluís Llach.)

Mon, 26 Dec 2022 13:26:30 +0100

M’agradaria tenir una comprensió més perfecta de les coses, però no vull comprar-la tan cara com costa. La meua intenció és passar tranquil·lament, i no laboriosament, el que em queda de vida. Per res em veig trencant-me el cap: no per la ciència, per valuosa que siga. No busque als llibres res que no siga donar-me plaer amb una diversió honesta; o si estudie, només hi busque la ciència que tracte del coneixement de mi mateix i que m’instruïsca a morir bé i a viure bé.

Michel de Montaigne, Essais (1595), llibre II, capítol 10

“Fuster en la seua salsa”

Sun, 22 May 2022 09:35:45 +0200

Naturalment, Fuster era ciscarista, a diferència de molts dels seus seguidors. Les raons són molt naturals: Fuster era molt més intel·ligent i pragmàtic que la majoria dels seus followers. Ell va entendre de seguida que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià era revolucionària, el primer estri legal favorable a la llengua des dels Decrets de Nova Planta…

Joan Garí, “Fuster en la seua salsa”

Els tòpics són la religió de les classes mitjanes

Sun, 15 May 2022 18:45:59 +0200

—…no hi havia alguna cosa [en Roland Barthes] sobre els tòpics com a religió de les classes mitjanes?

—Crec que ell va dir l’ethos.

—Perquè l’originalitat és pertorbadora, correcte?

—Depèn del context.

—Com?

—Hi ha contextos de classe mitjana on s’espera que un sone original. Divertit. Fins i tot revolucionari. Però el context és una mena de signe de revocació. S’imposa.

John Fowles, “The Cloud” (The Ebony Tower).

Bruce Katz, urbanista de ciutats globals

Mon, 04 Apr 2022 08:00:35 +0200

Bon dia. Ja ens queda menys: al voltant de cent setanta anys #Castelló #UJI

Si vols crear una gran ciutat, crea una gran universitat i espera dos-cents anys.

Bruce Katz, urbanista de ciutats globals

Sat, 08 Jan 2022 12:45:02 +0100

Coextensiu amb el seu exterior, hi ha un interior de les coses.

Coextensif à leur Dehors, il y a un Dedans des Choses.

Pierre Teilhard de Chardin, Le phénomène humain

Foto: el rellotge del Fadrí, des de dins.

Sun, 07 Nov 2021 12:25:28 +0100

A través de las hendiduras de una realidad que ya no es viable, habla un mundo voluntariamente sibilino.

Tue, 24 Aug 2021 12:53:14 +0200

Fan campanyes de foment de la lectura perquè volen vendre llibres. Però els molesta que la gent vulga escriure i sempre se n’estan queixant, perquè això els dona feina —i els la complica. Estranys companys de viatge, els editors!

Hi ha una pau meravellosa en no publicar.

J. D. Salinger

“Primo Levi’s Last Moments”

Mon, 28 Jun 2021 21:50:09 +0200

A hores d’ara, el veritable trencaclosques no és si es va suïcidar, sinó per què, malgrat les proves aclaparadores que no va ser així, els biògrafs de Levi, Angier però també Ian Thomson (Primo Levi, 2002), persisteixen a creure que sí.

Diego Gambetta, “Primo Levi’s Last Moments” (postscriptum 21 d’abril de 2005)

En aquest blog: “Els darrers moments de Primo Levi” (28 de juny de 2004).

Mon, 08 Mar 2021 19:21:12 +0000

Jo vull tornar a viure on l’herba
no és com aquí pur ornament, joia dels ulls
que dura l’any sencer.

Attilio Bertolucci, Porta’m amb tu / Portami con te

Primer títol —una delícia— de Salze, projecte editorial de Marta Vilardaga i Josep Porcar.

Thu, 18 Feb 2021 07:40:53 +0100

Bon dia. Diguem no a aquest futur.

En el futur, tots els dies de la setmana seran dijous.

Douglas Coupland, Bit Rot

Wed, 08 Jul 2020 19:05:00 +0000

De què serveix estudiar filosofia si tot el que aconsegueixes és poder parlar amb certa plausibilitat sobre algunes qüestions abstruses de lògica, etc., i no millora la teua manera de pensar sobre les qüestions importants de la vida quotidiana, si no et fa més conscient que cap… periodista pel que fa a l’ús de les frases perilloses que aquesta gent utilitza per als seus propis fins.

Ludwig Wittgenstein a Norman Malcolm

Who’s Zoomin’ Who?

Thu, 02 Apr 2020 19:16:58 +0000

L’aprenentatge en línia hauria de ser ràpid, divertit, boig, no planificat i inspirador.

Stephen Downes

Mon, 23 Mar 2020 17:48:48 +0000

Les boires són ben rares.

Dels “Factors geogràfics que condicionen el dialecte”, en Vocabulari castellonenc de Germà Colón Domènech, que va faltar ahir.

Sun, 19 Jan 2020 22:31:00 +0000

El gerent representa en el seu personatge l’eliminació de la distinció entre relacions socials manipuladores i no manipuladores; el terapeuta representa la mateixa eliminació en l’esfera de la vida personal. El gerent tracta els fins com un fet, fora del seu abast; la seua preocupació és la tècnica, l’eficàcia en la transformació de matèries primeres en productes acabats, mà d’obra no qualificada en mà d’obra qualificada, inversió en beneficis. El terapeuta també tracta els fins com un fet, fora del seu abast; la seua preocupació també és la tècnica, l’eficàcia en la transformació dels símptomes neuròtics en energia dirigida, individus inadaptats en ben adaptats. Ni el gerent ni el terapeuta, en el seu paper de gerent i terapeuta, participen ni són capaços de participar en un debat moral. Es veuen a ells mateixos, i els veuen els que els miren amb els mateixos ulls amb què es miren ells, com a figures incontestades, que pretenen limitar-se als àmbits en què un acord racional és possible; és a dir, per descomptat des del seu punt de vista, l’àmbit dels fets, l’àmbit dels mitjans, l’àmbit de l’eficàcia mesurable.

Alasdair MacIntyre, After Virtue (capítol 3)

Ironies of automation

Wed, 08 Jan 2020 16:30:50 +0000

…quant més automatizem, i més sofisticada fem l’automatització, més dependrem d’operaris humans altament qualificats.

Ironies of automation

L’estil… és allò que fas malament

Tue, 10 Dec 2019 13:07:09 +0000

Sé que Jerry Garcia ho va dir una vegada, però sé que molta gent ho havia dit abans que ell, que “l’estil és allò que no pots deixar de fer”. L’estil, en diferents sentits, és allò que fas malament. Perquè la tècnica perfecta estaria completament mancada d’estil. Allò que fa que tothom sàpiga que ets tu qui toca és com t’allunyes d’una tècnica perfecta. Així que després d’haver escrit uns pocs milions de paraules, allò que fa que qualsevol agafe una pàgina, la llegisca i diga: “Això ho va escriure Neil”, és l’estil, és allò que no pots deixar de fer.

Neil Gaiman (via Quote Investigator)

Sun, 18 Aug 2019 11:05:00 +0000

Viure en el segle vint-i-u era un infern.

Philip K. Dick, “The Exit Door Leads In” (Rolling Stone College Papers, Fall 1979)

Engels’ Speech at the Grave of Karl Marx. London, March 17, 1883

Sun, 28 Jul 2019 07:43:00 +0000

De la mateixa manera que Darwin va descobrir la llei del desenvolupament de la naturalesa orgànica, així Marx va descobrir la llei del desenvolupament de la història humana: el fet simple, fins ara amagat per un sobrecreixement de la ideologia, que la humanitat ha de menjar, beure, tenir recer i roba, abans que puga dedicar-se a la política, la ciència, l’art, la religió, etc.; que, per tant, la producció dels mitjans materials immediats i, en conseqüència, el grau de desenvolupament econòmic assolit per un determinat poble o durant una època determinada, constitueixen el fonament sobre el qual les institucions estatals, les concepcions legals, l’art i fins i tot les idees sobre la religió de les persones involucrades han anat evolucionant, i a la llum del qual, per tant, s’han d’explicar, en lloc de fer-ho a la inversa, com fins ara era el cas.

Però això no és tot…

L’altra gent

Sat, 29 Jun 2019 18:12:00 +0000

Hi ha aquest mite… que la gent no valora les coses si són gratis. De debò? La propera vegada que respireu, digueu-vos-ho a vosaltres mateixos. La propera vegada que feu una amistat, digueu-vos que… Heus ací el quid d’aquesta mena d’arguments: sempre es refereixen a l’altra gent.

OLDaily

Sat, 22 Jun 2019 09:46:00 +0000

Escriure receptes és fácil, però es difícil entendre’s amb la gent en la resta de les coses.

Kafka (“Un metge rural”) sobre el requisit lingüístic en atenció primària.

The real reason America is scared of Huawei: internet-connected everything

Tue, 21 May 2019 05:46:00 +0000

El govern dels Estats Units pareix haver decidit que és simplement massa arriscat que una empresa xinesa controle massa infraestructura 5G.

Sat, 20 Apr 2019 17:21:00 +0000

(¿realidad esta pesadilla irreal, esta danza de idiotas al borde del abismo?)

Julio Cortázar, carta a Roberto Fernández Retamar (10 de mayo de 1967)

Wed, 20 Mar 2019 08:42:00 +0000

D’una citació de Niels Bohr:

Que meravellós que hàgem topat amb una paradoxa. Ara tenim alguna esperança de progressar.

Prospectiva

Wed, 06 Mar 2019 15:28:00 +0000

El terme prospectiva, inventat per Gaston Berger, és l’estudi dels possibles futurs.

Mon, 28 Jan 2019 07:29:00 +0000

El millor llibre que he llegit mai sobre programació i creació d’aplicacions és Lliçons americanes: sis propostes per al pròxim mil·lenni d’Italo Calvino.

Brent Simmons

Mon, 07 Jan 2019 21:46:00 +0000

Però jo visc a l’època d’Alain Robbe-Grillet i Roland Barthes; si açò és una novel·la, no pot ser una novel·la en el sentit modern del terme.

John Fowles, La dona del tinent francès

Xavi Ayén: La posibilidad de una vida

Sun, 06 Jan 2019 09:06:00 +0000

…si Houellebecq se casa, el amor es siempre posible.

Però Ayén tem que la felicitat conjugal puga haver afectat la qualitat de la seua darrera novel·la. Que la infelicitat siga l’única font legítima de l’art és un vell tòpic.

Una vindicación del hombre moderno

Mon, 26 Nov 2018 06:15:00 +0000

Lo evoco en su gabinete de estudio, como si dijéramos en la torre albarrana de una ciudad, provisto de teléfonos, de telégrafos, de fonógrafos, de aparatos de radiotelefonía, de cinematógrafos, de linternas mágicas, de glosarios, de horarios, de prontuarios, de boletines…

Carlos Argentino Daneri (1941)

E-Learning 3.0 MOOC

Wed, 07 Nov 2018 16:33:00 +0000

En l’època dels llocs web i dels sistemes de gestió de continguts, els usuaris érem els clients. En l’època de les xarxes socials basades en plataformes érem el producte. En què ens convertim en un món d’intel·ligència artificial, dades enllaçades i funcions criptogràfiques?

La segona equació de Schrödinger

Tue, 16 Oct 2018 16:30:00 +0000

Als anys cinquanta, quan estava cada vegada menys implicat en la física de la seua època i tendia més i més a tornar al seu interès anterior per la filosofia índia, acabava invariablement les seues conferències amb un comentari sobre la frase “Atman igual a Brahman”, que ell anomenava, amb un mig somriure, “la segona equació de Schrödinger”.

Michel Bitbol, “Schrödinger and Indian Philosophy”

Perdre la gràcia

Thu, 27 Sep 2018 18:55:00 +0000

Però existeix la temptació irresistible de descobrir el com, que consisteix a aprendre el secret mitjançant un mètode lineal, pas a pas, o a expressar-lo en paraules. Com és possible que la gent demane que se li explique, per exemple, com es balla, en lloc d’observar, simplement, i fer-ho? Per què una instrucció formal per ensenyar una cosa tan natural com nadar? Per què els éssers humans han de llegir llibres per entendre la copulació? Les mitologies de moltes cultures inclouen, en formes variables, el tema de la pèrdua de l’estat de gràcia i la necessitat consegüent de reemplaçar-lo amb la tecnologia.

Alan Watts, El camí del Tao

Wed, 26 Sep 2018 18:47:00 +0000

Per algun motiu misteriós, els homes troben la vida més difícil que les dones.

Margaret Atwood

Thu, 20 Sep 2018 06:18:00 +0000

Per un moment —una eternitat degué semblar als altres al meu costat— em vaig quedar bocabadat de l’esbalaïment, i quan Lord Carnarvon, incapaç de restar més temps en suspens, va preguntar ansiosament: “Podeu veure-hi alguna cosa?”, les úniques paraules que vaig poder pronunciar van ser: “Sí, coses meravelloses”.

When Audiences Come To See Authors Lecture, It Is Largely in the Hope That We’ll Be Funnier To Look at Than To Read

Mon, 02 Jul 2018 07:34:00 +0000

Puc entendre que els addictes a les conferències vagen a veure exploradors britànics, princeses russes o ballarines balineses, els quals els mostren belles diapositives, tiares o cames. Però és incomprensible que, en un nombre bastant gran, acudisquen a veure un novel·lista o un poeta. És perquè confien que siga encara més divertit de mirar que de llegir?

Sinclair Lewis

Thu, 28 Jun 2018 20:56:00 +0000

Deixe ací anotada la bio que tenia al Twitter, perquè m’agradava, tot i que no em pareixia adequada com a bio de Twitter.

Future is already here (RF), unevenly distributed (WG) and short-lived (CB). Subject matters: technology, creativity and everything else in heaven and earth, H.

RF = Radio Futura
WG = William Gibson
CB = Myself
H = Horatius

Aquestes màquines no són éssers pensants que pensen per nosaltres

Mon, 14 May 2018 17:50:00 +0000

Hem inventat computadores per estalviar-nos els problemes de computar. Aquestes màquines no són éssers pensants que pensen per nosaltres, sinó més aviat dispositius que produeixen els resultats dels càlculs sense que ningú literalment calcule o pense […] No ens cal témer que les nostres màquines ens superen pensant —tot i que podríem ben bé témer que ens porten a deixar de pensar per nosaltres mateixos.

Peter Hacker sobre Wittgenstein, en Ray Monk and Frederic Raphael (eds.), The Great Philosophers (2000).

Cfr. Luciano Floridi: “La intel·ligència artificial consisteix a dissociar la resolució de problemes de qualsevol necessitat de ser intel·ligent”.

Peter Diamandis on Overcoming Murphy’s Law

Sun, 13 May 2018 10:00:00 +0000

“Si alguna cosa pot anar malament, arregleu-la! (A la merda Murphy!)”

Quote Investigator: Peter Diamandis on Overcoming Murphy’s Law

Fri, 11 May 2018 16:45:00 +0000

Normalment imaginem un àtom com si fora una bola de billar; seria millor imaginar-lo com un fantasma…

Bertrand Russell, Iniciació a la filosofia (trad. Jordi Solé Tura)

(Potser la intuïció de Leibniz no anava tan desencaminada?)

Charlie Munger compares cryptocurrencies to “turds” and “dementia”

Wed, 09 May 2018 08:14:00 +0000

“Les criptomonedes acabaran malament”, va dir Buffett… “Per a mi, no és més que bogeria”, va contestar Munger. “És com si algú negocia amb cagarros i decidiu que no us podeu quedar fora”.

La saviesa dels nens

Mon, 30 Apr 2018 17:00:00 +0000

Sempre em va fer l’efecte, quan era molt petit, que el meu pare era dues persones, una bona i l’altra dolenta. El pare bo marxa i el dolent el reemplaça. Suposo que molts nens tenen aquesta sensació. Què passaria si fora així? Aquesta història és una altra instància d’una sensació normal, de fet errònia, que d’alguna manera es torna encertada… amb l’angúnia afegida que no ho pots comunicar als altres. Afortunadament, hi ha altres nens a qui contar-ho. Els nens ho entenen: són més savis que els adults…, mmm…, he estat a punt de dir “més savis que els humans”.

Philip K. Dick sobre el seu conte “The Father-Thing”

The New York Times (1974): J. D. Salinger Speaks About His Silence

Tue, 17 Apr 2018 20:10:00 +0000

“Hi ha una pau meravellosa en no publicar. És tranquil. Calm. Publicar és una terrible invasió de la meua privadesa. M’agrada escriure. M’encanta escriure. Però escric només per a mi mateix i pel meu propi plaer.”

Tolkien sobre els seus crítics

Fri, 23 Mar 2018 18:59:00 +0000

Alguns dels qui han llegit el llibre, o, si més no, n’han escrit ressenyes, l’han trobat avorrit, absurd o digne d’ésser ignorat; i no tinc cap raó per doldre-me’n, ja que la meva opinió de llurs obres, o de la mena d’escriptura que evidentment prefereixen, és similar.

J. R. R. Tolkien, proemi de la segona edició d’El Senyor dels Anells (traducció de Francesc Parcerisas)

“Digital’s Cleaving Power and Its Consequences”

Wed, 14 Mar 2018 18:15:00 +0000

Avui dia, molta gent es pensa que la intel·ligència artificial tracta d’acoblar agència artificial i comportament intel·ligent en nous artefactes. Això és un malentès. La veritat és exactament la contrària: la intel·ligència artificial consisteix a dissociar la resolució de problemes amb èxit de qualsevol necessitat de ser intel·ligent. I és només quan es pot aconseguir aquest desacoblament que la intel·ligència artificial reïx.

Luciano Floridi, “Digital’s Cleaving Power and Its Consequences”

Fri, 09 Mar 2018 09:23:00 +0000

El sedàs de triar l’arròs va estar molts anys al rebost, quan ja ningú no el feia servir perquè l’arròs ja no es comprava al magatzem al costat del mercat de Sant Antoni amb un saquetet de roba de quadres i ja no calia triar-lo.

Maria Folch, Després vénen els anys

Salvador Espriu i la Sinera de Lovecraft

Wed, 07 Mar 2018 19:22:00 +0000

Els ambients de la vella Nova Anglaterra —sempre els mateixos— i la seva Sinera, reeixidíssims. I allò de tornar, d’una història a una altra, als mateixos temes, i fins i tot als mateixos éssers fabulosos i a la mateixa bibliografia maleïda, fa molt bonic i enllamineix a llegir-lo.

Salvador Espriu, sobre els contes d’H. P. Lovecraft, en una carta a Joan Perucho el 24 d’octubre del 1961 (citada en Julià Guillamon, Joan Perucho, cendres i diamants, p. 314)

Adaptació i adaptabilitat: especialistes i generalistes

Wed, 14 Feb 2018 17:58:00 +0000

[89] Com més adaptació menys adaptabilitat.

Jorge Wagensberg, Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?

Heus ací, en cinc paraules, el nucli de la paradoxa de Wiley sobre la reusabilitat dels objectes d’aprenentatge. I, a més a més, perfectament generalitzat. De fet, no pareix que Wagensberg estiguera pensant en objectes, sinó en subjectes:

[90] Un especialista només té futur en entorns de baixa incertesa.
[…]
[92] L’especialista menys regressiu és l’especialista en incertesa, és a dir, el generalista.

Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?

Tue, 13 Feb 2018 17:25:23 +0000

Llegit: Jorge Wagensberg, Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?

Malfio de la idea que no té cabuda en una frase […] Quan una idea no hi cap, en una frase, és que li falta essència i (o) li sobra matís.

Sat, 10 Feb 2018 07:07:00 +0000

Castellón es pura equidistancia. Seamos coherentes: Castillejo de la Llanura.

Un cel nou i una terra nova, Carles Bellver Torlà (Unaria, 2015)

Sat, 20 Jan 2018 10:41:00 +0000

La realitat distòpica de la història, per una banda sobta per les coincidències en l’actual situació política… i per l’altra recorda l’ambient fosc, perillós, de la magnífica pel·lícula Brazil, de Terry Gilliam, de l’any 1985.

Carme Pinyana

Everywhere I Go I’m Asked If I Think Universities Stifle Writers. I Think They Don’t Stifle Enough of Them

Fri, 19 Jan 2018 09:28:00 +0000

A tot arreu on vaig, em pregunten si penso que les universitats asfixien els escriptors. Crec que no n’asfixien prou.

Flannery O’Connor, Quote Investigator

¿Derechos de autor, o torcidos?

Thu, 04 Jan 2018 22:22:00 +0000

Los derechos de autor llegan o no llegan, pero si llegan es casi siempre tarde, razón por la cual un escritor que no sea hijo de sheik petrolero o de Henry Ford III pasa buena parte de su vida ganándosela como puede. (Falencias de la lengua: ¿por qué no “torcidos de autor”, por qué no “perdiéndosela”? Obstinada hipocresía de ese vocabulario cómplice de la sociedad en lo que tiene de peor, sepulcros blanqueados de tres o cinco sílabas.)

Julio Cortázar, “Translate, traduire, tradurre: traducir”

“No estoy de acuerdo con todo lo que he escrito en mi vida”

Sun, 17 Dec 2017 09:40:00 +0000

A mí me interesa Vargas Llosa porque es un poco de risa. Es muy malo.

Rafael Sánchez Ferlosio, “No estoy de acuerdo con todo lo que he escrito en mi vida”

Wired

Thu, 07 Dec 2017 08:51:00 +0000

Oh, cadena de blocs, aquest “registre global” descentralitzat que proveeix el marc de treball de criptomonedes com el bitcoin (i també, aparentment, milers de vídeos explicatius, i una quantitat semblant de plans de negoci d’empreses emergents).

📎 Wired

Hallan en Burgos un mensaje del siglo XVIII oculto en las nalgas de una talla de un Cristo

Wed, 29 Nov 2017 08:52:00 +0000

La Corte está en Madrid. Hay Correo y Gaceta para las noticias. Hay Inquisición, por lo cual no se experimentan errores contra la iglesia de Dios. Se contratan en funciones grandes toreros famosos de Salamanca.

Sun, 26 Nov 2017 09:46:00 +0000

Ahir vaig parafrasejar els evangelis (Mateu 7,1-6; Lluc 6,37-42). I aquesta nit, el meu bot m’ha citat Lawrence Durrell per denunciar el predicador que diu que jo porte dins.

Dintre teu, en algun lloc, hi ha un desagradable predicador anglicà.

Sun, 08 Oct 2017 20:32:00 +0000

En cuanto cruzas la calle
estás del lado de la sombra.

Más acá, más allá (milonga de Juan Ferraris citada por Adolfo Bioy Casares)

Darwin se hacía ilusiones

Fri, 08 Sep 2017 05:25:00 +0000

…Darwin debió proponer que el hombre descendería algún día del mono, y no que ya había descendido; pero como buen hombre de ciencia se hacía ilusiones.

Augusto Monterroso, entrevista en Viaje al centro de la fábula

You’re Not the Customer; You’re the Product

Sun, 23 Jul 2017 16:50:00 +0000

La història completa d’aquesta citació, que tant es repeteix i que originalment no es referia a Internet, sinó a la televisió. Richard Serra, 1973:

[…] En la difusió comercial, l’espectador paga pel privilegi de ser venut. És el consumidor qui és consumit. Tu ets el producte de la televisió. Ets lliurat a l’anunciant que és el client […]

Tant si pagues com si no, tu ets el producte.

Wed, 08 Mar 2017 23:00:00 +0000

Les càpsules espacials no eren el sistema més elegant de transport dissenyat per l’home, però resultaven del tot imprescindibles en les tasques de construcció i manteniment en el buit. Normalment les batejaven amb noms de dona, potser perquè les seues personalitats de vegades eren lleugerament impredictibles. El trio de la Discovery eren Anna, Betty i Clara.

Arthur C. Clarke, 2001. Una odissea de l’espai

Açò també ho va encertar Clarke: l’any 2001, i el 2017, continuem sent molt masclistes.

Wittgenstein: la visió moderna del món

Thu, 02 Mar 2017 23:00:00 +0000

6.371 Tota la visió moderna del món es basa en la il·lusió que les lleis anomenades de la naturalesa són les explicacions dels fenòmens de la naturalesa.

6.372 Així s’aturen en les lleis de la naturalesa com si fossin quelcom intocable, com els antics s’aturaven en Déu i en el destí.
I tots dos, certament, tenen raó, i no en tenen. Els antics són, tanmateix, més clars per tal com reconeixen un final clar, mentre que en el sistema nou sembla com si tot quedés explicat.

—Ludwig Wittgenstein, Tractatus Logico-Philosophicus (traducció de Josep Maria Terricabras).

A common case of team work

Sun, 15 Jan 2017 23:00:00 +0000

A common case of “team work.” Smaller boy, Joseph Bishop, goes into saloons and sells his last paper. Then comes out and his brother gives him more. Joseph said, “Drunks are me best customers. I sell more’s me bruder does. Dey buy me out so I kin go home.” He sells every afternoon and night. Extra late Saturday night and is at it again at 6 A.M Sunday. Hartford, Conn. 4 March 1909.

Wikimedia Commons

Fri, 06 Jan 2017 23:00:00 +0000

D’aquest món present que coneixen tan bé, no n’esperaven res millor.

Saben que no hi ha hagut mai cap hivern sense neu a Anatòlia, cap estiu sense animals morts per la sequera, cap moviment obrer sense repressió. Les utopies només existeixen a les catifes. Però saben també que allò a què han estat sotmesos en la seua vida és intolerable. I anomenar l’intolerable és en si mateix l’esperança.

John Berger, And Our Faces, My Heart, Brief as Photos

Era la Colometa una beneita?

Fri, 19 Aug 2016 22:00:00 +0000

Veure el món amb ulls d’infant, en un constant meravellament, no és pas ser beneit sinó tot el contrari; a més, la Colometa fa el que ha de fer dintre de la seva situació en la vida, i fer el que s’ha de fer i res més demostra un talent natural digne de tots els respectes. Considero més intel·ligent la Colometa que Madame Bovary o que Anna Karènina, i a ningú no se li ha acudit mai de dir que fossin beneites. Potser perquè eren riques, anaven vestides de seda i tenien servei.

Mercè Rodoreda contestava així, en el pròleg de la vint-i-sisena edició de La plaça del Diamant, a l’apreciació de Baltasar Porcel, qui, tot i elogiar la novel·la, havia afirmat que la protagonista era “una noia beneita”.

Lord Acton al laboratori: poder, corrupció i testosterona

Sat, 12 Mar 2016 23:00:00 +0000

El poder tendeix a corrompre, i el poder absolut corromp absolutament. Els grans homes són quasi sempre homes malvats.

La cursiva és meua; després veurem per què l’he posada. La primera d’aquestes dues frases, que van seguides, és una citació cèlebre. Segurament la continuació, la segona frase, no és tan coneguda. Potser l’autor tampoc, almenys entre nosaltres: John Dalberg-Acton, un lord anglès catòlic (subratllem que era catòlic), escriptor, historiador i polític. Encara es deu saber menys a qui es referia: al Papa Pius IX, pel fet d’haver proclamat com a dogma, en el Concili Vaticà I (1870), la seua pròpia infabil·litat. Lord Acton, podríem dir, se’n feia creus, d’una presumpció tan desmesurada.

El cas és que ara llegisc, seguint un enllaç de la Wikipedia, que s’ha publicat un estudi de laboratori que relaciona la corrupció amb els nivells de poder… i de testosterona, l’hormona secretada pels testicles: Leader corruption depends on power and testosterone. Supose que Lord Acton va escriure “men” (“homes”) com a genèric (i això que en anglès no hi ha gènere). Però pareix que sí que la va encertar, sí.

Fri, 11 Mar 2016 23:00:00 +0000

Que la naturalesa imita l’art és un proverbi massa tímid. La naturalesa és un producte de l’art i del discurs.

Nelson Goodman

Tue, 08 Mar 2016 23:00:00 +0000

Perden el temps els qui creuen que canviant la llengua canvien el món.

Llavors, ha estat un caprici neoliberal apoderar-se del llenguatge?

Sun, 07 Feb 2016 23:00:00 +0000

Lo maté porque era de Vinaroz.

Max Aub, Crímenes ejemplares

Més breu que el del dinosaure.

Matèria de Bretanya

Sun, 24 Jan 2016 23:00:00 +0000

Vaig llegir Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, fa molts anys, potser trenta, quan jo en tenia al voltant de divuit. El vaig traure en préstec a la biblioteca municipal del carrer Major de Castelló i allí l’he tornat a buscar fa uns dies i l’he rellegit. Seria, possiblement, el mateix exemplar de llavors.

Un llibre fascinant, d’una fama més que justa, premi Octubre-Andròmina de narrativa de 1975 i reeditat moltes vegades. Però no és del llibre que volia escriure ací quatre ratlles. Tampoc no vull desvelar la raó del títol: la referència a la cèlebre matèria de Bretanya o cicle artúric. Simplement em proposava deixar una nota sobre l’origen d’aquesta denominació, encunyada pel poeta francès Jean Bodel, cap a l’any 1200, al pròleg de la Chanson des Saisnes (“Cançó dels saxons”), poema èpic sobre la guerra de Carlemany amb els saxons:

Ne sont que .iij. matieres à nul home antandant:
De France et de Bretaigne et de Rome la grant.
Et de ces .iij. matieres n’i a nule semblant.
Li conte de Bretaigne sont si vain et plaisant;
Cil de Rome sont sage et de san aprenant;
Cil de France de voir chascun jor apparant.

O, en la traducció de la Wikipedia al francès modern:

Il n’existe que trois matières:
celles de France, de Bretagne et de Rome.
Ces trois matières ne se ressemblent pas.
Les contes de Bretagne sont tellement irréels et séduisants!
Tandis que ceux de Rome sont savants et chargés de signification
et que ceux de France voient chaque jour leur authenticité confirmée!

No hi ha més que tres temes, doncs: els de França, els de Bretanya i els de Roma la gran. El realisme modern, el conte fantàstic i el cànon clàssic, podríem dir-ne, en una interpretació actualitzada i personalment esbiaixada. Cadascú pren les seues opcions, segons les seues possibilitats i d’acord amb les seues necessitats. No caldrà dir quina mena de narracions, irreals i seductores, em van captivar a mi quan era jovenet, i em van acostar per l’atzar d’un títol al text de Carmelina. El qual, confesse, he sabut entendre —i apreciar— molt millor ara, passats alguns decennis.

Vigila quines històries et contes

Tue, 24 Nov 2015 23:00:00 +0000

De manera que si hi havia un tema dominant en True Detective, diria que era que, com a éssers humans, no som res més que les històries amb què ens guiem per a viure i per a morir. Per tant, és millor que vigiles quines històries et contes a tu mateix.

Nic Pizzolatto

Wed, 11 Nov 2015 23:00:00 +0000

Pense com un xiquet malcriat, escric com un batxiller i parle com un neci.

Cfr. Nabokov

I think like a genius, I write like a distinguished author, I speak like a child.

Sun, 24 May 2015 22:00:00 +0000

—No poden guanyar eternament! —va dir en Frodo.

J. R. R. Tolkien, El senyor dels anells

Paorosa anticipació

Thu, 16 Apr 2015 22:00:00 +0000

Martinès de Pasqually havia predit, amb paorosa anticipació, coses sensacionals, com per exemple la Revolució Francesa, la segona Guerra Mundial i l’anticolonialisme. Va predir també l’anglès bàsic, la crítica estilística i els poetes socials.

Joan Perucho, Històries apòcrifes

Tue, 14 Apr 2015 22:00:00 +0000

Así era de misteriosa mi vida en aquellos momentos cruciales de la existencia.

Eduardo Galeano

Si el mundo quiere ver como está su salud que se haga un coproanálisis

Thu, 19 Mar 2015 23:00:00 +0000

…una metáfora que empleó Ellacuría, por última vez, ocho días antes de ser asesinado en San Salvador: “Si el mundo quiere ver como está su salud que se haga un coproanálisis”.

Jon Sobrino pide una mundialización que venga de los pobres de la tierra (El País, 7/2/2004).

Sun, 08 Mar 2015 23:00:00 +0000

—¿Con quién se fue la estrella? —preguntó Laura.

—¿Con quién se va a ir? —replicó don Nicolás—. Con el héroe.

—El héroe de las mujeres —observó Laura— no siempre es el héroe de los hombres.

Lartigue contestó:

—Una gran verdad; pero no olvide, señora, que en las películas el héroe es uno solo.

Adolfo Bioy Casares, “El héroe de las mujeres”

Wed, 04 Mar 2015 23:00:00 +0000

—Senyor, com mor un hom quan és privat de la consolació de la literatura?

—Pot morir de dues maneres —va contestar—, de petrificació del cor o d’atròfia del sistema nerviós.

Kurt Vonnegut, Cat’s Cradle

Parlar sense entendre

Fri, 23 Jan 2015 23:00:00 +0000

—Els ho puc descriure en italià, en anglès i en alemany —diu Anselmo—. El francès, malauradament, el llegisc, però no el parle. L’espanyol, el parle, però no l’entenc.

—Io glieli posso descrivere in italiano, in inglese e in tedesco —dice Anselmo—. Il francese, purtroppo, lo leggo, ma non lo parlo. Lo spagnolo lo parlo, ma non lo capisco.

Gianni Rodari, C’era due volte il barone Lamberto

Sat, 13 Sep 2014 22:00:00 +0000

Tot i essent un escàndol per als demòcrates i un disbarat per als catedràtics, el nom de Friedrich Nietzsche continua fent bategar fortament els cors d’artistes i revisionistes.

Peter Sloterdijk, Temperaments filosòfics

Wed, 10 Sep 2014 22:00:00 +0000

Concís, el mèdium veu un dia clar al cor de pedra de la nit.

Pere Gimferrer, pròleg a l’Obra poètica completa de Joan Perucho

Sun, 24 Aug 2014 22:00:00 +0000

Por su impacto iniciático, suele repetirse que Cortázar es un descubrimiento de adolescencia. Esta afirmación, que contiene su dosis de injusticia, omite cuando menos otra realidad: hay sobre todo una manera adolescente de leer y recordar a Cortázar. Lo cual, definitivamente, no es culpa suya.

Andrés Neuman, Cortázar forastero

Entre l’allau de celebracions de Cortázar, aquest article d’Andrés Neuman m’ha semblat un dels més informatius, assenyats i reveladors de tots els que he pogut llegir. Mecànica i improvisació, Cortázar vs. Borges, surrealisme, deconstruccions, etc.

Mon, 26 May 2014 22:00:00 +0000

La nitidesa és un concepte burgès.

Henri Cartier-Bresson a Helmut Newton

Thu, 22 May 2014 22:00:00 +0000

Era un d’aquests vespres esplèndids de primavera que desvetllen el record i el desig.

John Cheever, “La ràdio monstruosa”

Del conte de fades i de la novel·la

Sat, 03 May 2014 22:00:00 +0000

Però per ventura no és la vida un conte de fades el sentit del qual se’ns va escapant a mesura que ens fem grans?

Lawrence Durrell, Clea

Cada obra mestra que llegisc fa que descrega més en la novel·la. Quin malbaratament de pàgines, a centenars, per a contar tan poc…

I tanmateix, segurament no havia subratllat mai tants passatges d’un llibre com ara al llarg d’aquest Quartet d’Alexandria. Gairebé sempre, però, eren frases que més aviat pareixien, algunes, aforismes, d’altres versos solts. Metàfores brillants, imatges que deixen empremta. Quin malbaratament de pàgines, doncs…

Molt més interessant que el desenvolupament banal de la història, vaig trobar que n’era el plantejament que se’n feia l’autor, en els —breus— pròlegs, o en l’entrevista de The Paris Review: el projecte de narració polièdrica, la inspiració hinduista o relativista.

No descarte, evidentment, que es tracte d’una mancança meua, una incapacitat per a entendre el format: la novel·la com a tal. No seria tan estrany. També hi ha persones que no entenen l’òpera, la dansa, o la pintura moderna, per posar tres exemples fàcils. Tot i que, de fet, haja gaudit moltes altres novel·les, breus i no tan breus. Potser ha estat només el tema que m’és problemàtic, aquest arcà de l’“amor modern” —en paraules de l’autor—, del qual no dec conèixer prou.

Jugar en serio

Fri, 14 Mar 2014 23:00:00 +0000

Para empezar, un escritor juega con las palabras pero juega en serio […] Si ustedes se acuerdan de su propia infancia —y creo que todos nos acordamos; aunque la hemos deformado un poco en el recuerdo, de todas maneras nos acordamos de nuestra infancia— estoy seguro que todos ustedes recordarán muy bien que cuando jugábamos, jugábamos en serio.

Julio Cortázar, *Clases de literatura. Berkeley, 1980

Dos de tres, o la màquina del temps

Thu, 13 Mar 2014 23:00:00 +0000

Crec que es pot prestar tota l’atenció a dues de les tres coses que esmentes: treballar i escriure, família i treball, família i escriure; però no a totes tres alhora.

Interview with Lydia Davis, author of ‘Samuel Johnson is indignant’

Hi ha gent, i això per a mi és un misteri, que trauen temps d’on creuries que no n’hi ha. Els seus dies pareix que tinguen vint-i-cinc o vint-i-sis hores, o més. Els meus, en canvi, amb prou feines arriben a vint-i-quatre. O potser gaudeixen d’una secreta màquina del temps: un dispositiu, no per a viatjar-hi, sinó que en fabrica… O el falsifica? Es pot encunyar temps fals?

Els ulls cansats de Julio Cortázar

Fri, 14 Feb 2014 23:00:00 +0000

Yo también envejezco, mamita, mis ojos se cansan mucho (los usé demasiado en esta vida) […]

Julio Cortázar (Autorretrato de Cortázar a lo “Rayuela” en el 30 aniversario de su muerte).

Descobrir ahir, el dia que feia trenta anys que va morir Julio Cortázar, qui tant va significar per a mi, que ell ja va utilitzar gairebé la mateixa metàfora o acudit que encapçala aquest blog i que clou La nit mil dos.

La prosa només és bona en la mesura que s’apropa a la poesia

Thu, 13 Feb 2014 23:00:00 +0000

La prosa només és bona en tant que s’apropa a la condició de la poesia: aquella condició en què no es pot canviar un ritme, ni una partícula de so, sense molestar tota la pàgina.

Francine du Plessix Gray, Paris Review - The Art of Fiction No. 96, Summer 1987, No. 103.

Divendres de la setmana passada, en la presentació de La nit mil dos a Castelló, pensava justament en aquestes paraules quan vaig dir que “algú ha dit que la prosa només és bona en la mesura en què s’apropa a la poesia, i jo no puc estar-hi més d’acord”.

Francine du Plessix Gray és una escriptora nordamericana: prosista, no poeta. Va nàixer a Varsòvia, filla del diplomàtic i oficial d’aviació francès Bertrand Jochaud du Plessix (abatut l’any 1940 per l’exèrcit franquista, amb tres companys més, prop de Gibraltar) i de Tatiana Iacovleff, russa, que havia tingut abans una breu relació amorosa amb Vladímir Maiakovski.

Quan era una noia durant la Revolució Russa, [ma mare] va ajudar a mantenir viva la seua família recitant poesia als soldats soviètics a canvi de trossos de pa. Fins avui, a finals dels anys setanta, té una memòria fenomenal per al vers, i pot recitar de cor centenars de línies de Pushkin, Lermontov i Akhmatova. El seu amor per la poesia ha acolorit la meua vida i potser m’ha convertit en escriptora.

Màgies quotidianes

Mon, 10 Feb 2014 23:00:00 +0000

«Ens hem convertit en un «homo fotogràficus», ja que tota la població es fotògrafa». La fotografia abans podia ser considerada com un aspecte màgic, ara té un aspecte secular, va afirmar.

S’escriuen massa llibres, es fan massa fotografies. Joan Fontcuberta, un artista notable, si no excel·lent (pregunteu a Iker Jiménez), a l’UJI: «Dediquem tant de temps a fer fotos que no les contemplem».

Jo m’estimo més pensar-ho així: una altra màgia a l’abast de tothom. Vaig més amb Isidore Ducasse:

La poésie doit être faite par tous. Non par un.

Sun, 09 Feb 2014 23:00:00 +0000

Because our ideas are faulty, we have bugs.

Frederick Brooks, The Mythical Man-Month.

Future wasn’t created by the Bill Gates of the world

Mon, 03 Feb 2014 23:00:00 +0000

La Internet, el Web, els continguts oberts i l’accés obert, els entorns virtuals d’ensenyament/aprenentatge, la pedagogia i els MOOC: tot es va crear dins del sistema públic, ho van crear persones que treballaven per al bé públic, no capitalistes solitaris amb una idea. Aquest futur no el van crear els Bill Gates del món. El van crear els Pete Seegers. No ho oblideu mai.

Stephen Downes

If you want to get laid, go to college (Frank Zappa?)

Thu, 23 Jan 2014 23:00:00 +0000

If you want to get laid, go to college; if you want an education, go to the library.

Citació atribuïda a Frank Zappa. Via @ainhoaeus.

“Si vols follar, vés a la universitat; si vols educació, vés a la biblioteca”. Jo diria que ambdues coses són importants i no mútuament excloents. I que la idea, en conjunt, continua sent vàlida. Encara més si, generalitzant, canvieu “follar” per socialització (també acadèmica) i “biblioteca” per Wikipedia, OER, MOOC, etc.

Michel de Montaigne: escriure sobre tu mateix

Thu, 09 Jan 2014 23:00:00 +0000

Aquesta idea —escriure sobre tu mateix per crear un mirall en què altres persones reconeguen la seua pròpia humanitat— no ha existit sempre. S’havia d’inventar. I, a diferència de moltes invencions culturals, es pot rastrejar fins a una sola persona: Michel Eyquem de Montaigne […]

Sarah Bakewell

I thought everyone would be a blogger

Tue, 07 Jan 2014 23:00:00 +0000

At the beginning of blogging I thought everyone would be a blogger. I was wrong. Most people don’t have the impulse to say what they think.

So when you meet one, you’ll know it: if they write letters to the editor, or if they volunteered to go to the blackboard when they were students. In my day, we were the kinds of people who started underground newspapers, or who volunteered for the student radio station at college.

Dave Winer

La inversemblança de la vida

Sun, 08 Dec 2013 23:00:00 +0000

La inversemblança de la vida irromp en l’art en forma de fantasia —i així s’hi legitima.

Josep J. Conill, Submarins de butxaca

Francesos o marcians

Sun, 24 Nov 2013 23:00:00 +0000

Pareixia imaginar, pobra dona, que els francesos resultarien molt similars als marcians.

H. G. Wells, The War of the Worlds

El paio pirat del Word

Tue, 19 Nov 2013 23:00:00 +0000

Fas servir el Word per exemple i acabes entrant en l’esfera mental d’un paio que deu estar pirat i tan ficat en els programes que no sap què volem els de fora.

Enric Casasses, “Facebook és un fitxer policíac obert!”

Recordatori: hi ha vida i escriptura informàtica més enllà del Word.

The lego world of William S. Burroughs

Wed, 13 Nov 2013 23:00:00 +0000

Les seues històries són confabulacions dels seus somnis, de la seua vida fantàstica i de la seua vida real, entrellaçades amb una immensa profunditat i estranyesa i humor negre. Aquesta qualitat, la idea que pots reordenar el món com un xiquet reordena els blocs de construcció de marca Lego, es va estendre des de la seua escriptura cap a la seua vida quotidiana.

Joseph L. Flatley, sobre William S. Burroughs (en The cult of Cthulhu: real prayer for a fake tentacle)

“Que s’acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení”

Thu, 31 Oct 2013 23:00:00 +0000

És això, que s’ha de canviar la societat. I la llengua ja seguirà el canvi, si és que n’hi ha d’haver cap.

Carme Junyent, “Que s’acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení”

I jo em dic que la societat no és unitària, no pot ser-ho mai. Que parts de la societat ja van canviant, ja anem canviant. I potser és per això que, amb tota la nostra ignorància i ingenuïtat d’afeccionats a parlar, també volem fer canviar parts del llenguatge. Potser és que aquest canvi de la llengua ja hi és, ja es va fent present, i agrada a alguna gent i a una altra no.

Perquè, ens ho ha dir Carme Junyent, o qualsevol altra filòloga —o filòleg—, en quin moment haurà canviat prou la societat perquè siga justificat canviar el llenguatge? I, en arribar aqueix moment just, la transformació de la gramàtica, “si és que n’hi d’haver cap”, s’esdevindrà metafísicament, o l’haurem feta les persones?

Són dubtes que em plantege en seguir tota aquesta discussió, tan vella com Stalin i molt més, molt més.

Sun, 29 Sep 2013 22:00:00 +0000

Hi ha l’art, i hi ha artistes. No confonguem ambdues coses.

Joyce Maynard, Explore - In the wake of the new J. D. Salinger biography

Natalie Merchant i la música proletària

Mon, 29 Jul 2013 22:00:00 +0000

Vam anomenar proletària la música que fèiem, conscients del fet que vivíem en una ciutat petita de treballadors de coll blau, geogràficament i culturalment aïllada. Escrivíem i assajàvem en un molí de llana recondicionat, construït a la vora del contaminat riu Chadakoin, que es movia lentament per una part trista i decrèpita de la nostra vila natal.
[…]
La major part del finançament públic per a les arts de l’era Carter, que havia provocat una certa renaixença local als anys setanta, s’estava morint. Començàvem a percebre el desplaçament del país cap a la dreta al llindar de l’era Reagan-Bush. Anàvem entenent que la recessió de ciutats postindustrials com la nostra podia no ser temporal i que entràvem a la majoria d’edat en un ambient de nostàlgia i decadència. Encara vivíem a casa amb els pares, cap de nosaltres estava en situació de pagar-se l’emancipació.

Natalie Merchant, sobre els primers anys de 10,000 Maniacs (Campfire Songs: The Popular, Obscure and Unknown Recordings)

Las generaciones mentales: Cortázar vs. Vargas Llosa

Mon, 22 Jul 2013 22:00:00 +0000

De más está decir que las generaciones mentales no siempre corresponden a las del calendario, y a veces las contradicen. Así, Cortázar es nuestra “vanguardia”, y Vargas Llosa, aunque experimenta brillantemente con las formas de la novela, es un tradicionalista.

Luis Harss, Los nuestros

Sat, 29 Jun 2013 22:00:00 +0000

…the unedited voice of an individual.

Blog definition by Dave Winer

Pourquoi il y a plutôt quelque chose que rien?

Wed, 12 Jun 2013 22:00:00 +0000

[…] la première question qu’on a droit de faire sera: pourquoi il y a plutôt quelque chose que rien? Car le rien est plus simple et plus facile que quelque chose.

Leibniz, Principes de la nature et de la grâce fondés en raison

La formulació original de la pregunta filosòfica fonamental.

Keep surrealism in your little heart

Thu, 06 Jun 2013 22:00:00 +0000

No mantingues l’etiqueta de fotògraf surrealista. Fes-te fotoperiodista. Si no, cauràs en el manierisme. Conserva el surrealisme dins del teu petit cor, amic meu. No t’inquietes. Mou-te!

Robert Capa, a Henri Cartier-Bresson (History of Magnum)

Contra la professionalització

Sat, 01 Jun 2013 22:00:00 +0000

There is no such thing as professionalism in writing.

Raymond Chandler, Selected Letters (via Brain Pickings)

La persistència del desig

Sat, 11 May 2013 22:00:00 +0000

…va esdevenir de nou un xiquet a la seua ciutat, on la vida era una distant aventura, un rumor, una joia sempre imminent.

John Updike, “The persistence of desire”

Irving: ’Hemingway és el frau més gran de la història de la literatura nord-americana

Sat, 13 Apr 2013 22:00:00 +0000

Sempre he odiat Hemingway, des d’adolescent. M’avergonyia la representació de la seva masculinitat, que era com una broma, i també m’avergonyia com a escriptor. Si només pots escriure frases curtes, dedica’t a la publicitat… Era un escriptor alcohòlic sobrevalorat. I va ser el responsable d’una onada literària d’un munt d’imitadors… Hemingway és el frau més gran de la història de la literatura nord-americana, com a home i com a escriptor.

John Irving

Silenci, deliri, mentides?

Sun, 24 Mar 2013 23:00:00 +0000

Una manera de minar els monopolis dels mitjans de comunicació social és negar-se a contribuir a l’economia comunicativa en què es basen: no generar senyals explotables, romandre en silenci, i preguntar-se com es podria desenvolupar això com a resposta en comú […] Tenint això en compte, aquest article es demana si es podria generar una política mediàtica basada en les potencialitats del silenci, de parlar en llengües, i de confiar en els recursos del llenguatge metafòric, en lloc d’aprendre a parlar o escriure de maneres més susceptibles de codificar.

Caroline Bassett, Silence, delirium, lies?

Un cul internacional

Wed, 20 Mar 2013 23:00:00 +0000

Si mon cœur est français, mon cul, lui, est international!

Arletty, actriu francesa, sobre la seua relació amb Hans Jürgen Soehring, oficial de la Luftwaffe, durant l’ocupació. Després de la guerra, Soehring va ser cònsol de la RFA a Léopoldville (avui Kinshasa). En un viatge pel riu Congo l’any 1960, el va devorar un cocodril.

Retrat d’Arletty per Moïse Kisling

La universalidad paulina es una forma de lucha

Sun, 17 Mar 2013 23:00:00 +0000

La universalidad paulina, por el contrario, es una forma de lucha. Cuando Pablo dice: “No hay griegos o judíos, no hay hombres o mujeres…”, esto no significa que todos seamos una feliz familia humana, sino, más bien, que hay una gran división que transciende todas estas identidades particulares, tornándolas finalmente irrelevantes: “No hay griegos ni judíos, no hay hombres ni mujeres… ¡sólo hay cristianos y enemigos de la cristiandad!”. O, como tendríamos que decirlo hoy en día: sólo están aquellos que luchan por la emancipación y sus reaccionarios oponentes: el pueblo y los enemigos del pueblo.

Slavoj Zizek, Primero como tragedia, después como farsa

Beyond televangelism: inside TED’s new gospel

Sun, 10 Mar 2013 23:00:00 +0000

[…] Les conferències TED són sermons, i les “idees que val la pena difondre” que s’hi sostenen són l’evangeli. Anar a Long Beach (costa 7.500 dòlars) és un viatge exclusiu a la Meca; TEDActive és el primer nivell d’apreciació de segona mà, similar a veure una relíquia religiosa en un estoig de vidre. I aquests vídeos, apreciats pels intel·lectuals i de vegades prou encomanadissos per a fer-se virals entre la població general, són la versió actualitzada del Club 700, l’enormement influent programa de televisió de Pat Robertson que és una pedra angular del tele-evangelisme […]

Amb relació a Sugata Mitra (TED Prize 2013 = un milio de dòlars), recomane també:

An Institution Is Not an Invention: Heretical Thoughts on Mitra (Mike Caulfield).
TED, Technology Entrepreneurship, Uncollege, and the Hole in the Wall (Audrey Watters).

Una qüestió de mètrica

Thu, 07 Feb 2013 23:00:00 +0000

Heus ací la citació amb què he volgut encapçalar el meu nou llibre. Un cèlebre vers del cèlebre poema de Joan Fuster “Criatura dolcíssima” (Escrit per al silenci, 1954):

No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?

Es tracta d’un poema bastant conegut, em pense que sobretot per l’adaptació que en va fer Lluís Llach (Somniem, 1979; Poetes, 2004). I heus ací on em sorgia el dubte, perquè, en la versió de Llach, el vers figura exactament tal com jo l’acabe de transcriure, però en l’edició del llibre de Fuster de què dispose (dins Set llibres de versos, 1989), i en moltes pàgines web (com l’adés enllaçada), s’observa una no tan petita variació:

No li llegiran ton nom amb un bell pànic?

No cal dir que li vaig pegar moltes voltes, a aquesta disparitat. En el context del poema, per a mi tenia més sentit la primera versió, amb “hi”. “No hi llegiran” vol dir, evidentment, “No llegiran en els meus versos”. A què o a qui, tanmateix, faria referència “li”? A qui “no li llegiran ton nom”? No sabria dir-ho. No crec que tinga sentit així, de fet, però aquesta consideració no em pareixia definitiva. Podia ser que jo, simplement, no entenguera el vers. I davant d’aquest dubte, no hauria volgut citar-ne una versió incorrecta o apòcrifa per desconeixement.

Mentre hi rumiava, vaig poder comprovar a la Biblioteca de la Universitat Jaume I (vegeu la imatge de dalt i la fitxa del catàleg) que en l’edició original de 1954 el vers apareix amb “hi”.

La solució del problema, finalment, va arribar per un altre cantó, i era d’allò més fàcil: només calia comptar les síl·labes. “Criatura dolcíssima” són tot tercets decasíl·labs, menys, únicament —si fora amb “li”—, aquest verset de la discòrdia, que seria hendecasíl·lab. Per coherència mètrica, doncs, entenc que la versió bona era l’original, amb “hi”. D’altra banda, si fem la cerca amb Google Books, podem comprovar que la versió amb “li” només apareix en l’edició de 1989 i en alguna antologia posterior. Pareix, doncs, que es tractaria d’una errata introduïda tan recentment i escampada en el Web pàgina a pàgina.

Per a tancar aquest apunt, vull fer constar el meu agraïment a Francesc Pérez Moragón i al catedràtic Vicent Salvador, experts en l’obra de Fuster, que han tingut l’amabilitat de corroborar la meua conclusió i les raons mètriques i semàntiques que m’hi han portat.

L’aïllament no és permanent

Mon, 28 Jan 2013 23:00:00 +0000

Quan connectem amb una altra persona, en el sexe o en l’amor (o, més rarament, ambdós) demostrem que el nostre aïllament no és permanent. En la plenitud del temps, tots podem estar vinculats.

Dorion Sagan, via Brain Pickings

Tue, 15 Jan 2013 23:00:00 +0000

Use regional dialect, patois, sparingly.

✍🏻 Elmore Leonard’s 10 Rules of Writing, rule #7.

El present és imprevisible

Wed, 19 Dec 2012 23:00:00 +0000

Si un any abans hom s’haguera atrevit a predir allò que ja és un fet ningú ho haguera cregut.

Del text de les Normes de Castelló publicat per la Societat Castellonenca de Cultura (1932).

Pensament masculí, pensament femení

Sun, 23 Jan 2011 23:00:00 +0000

Fins que no estàs ferit no et pots convertir en un home.

Paul Auster, Sunset Park

El sufrimiento enseña, pero sólo si sobrevives; porque lo malo es que el sufrimiento suele matar.

Ana María Matute, citada per Alfredo Llopico

Estructures de condensació onírica

Mon, 24 Aug 2009 22:00:00 +0000

Arkham és, en el sentit precís del terme, una estructura de condensació onírica al voltant de la qual es basteix i s’organitza tot un univers d’indicibles meravelles i horrors blasfems. Arkham i la seua regió són, en la topografia lovecraftiana, la falla per on penetren l’insòlit, l’escandalós, l’inquietant, el morbós, l’immund: al cor del món nord-americà, a una distància ridícula dels grans centres industrials, de les universitats més prestigioses, de les ciutats turístiques —en plena civilització del somriure— Lovecraft instal·la un espai abominable, on s’exerceixen increïbles maleficis.

Maurice Lévy, Lovecraft ou du fantastique

El concepte és interessant i es podria traslladar. Coneixeu o podeu imaginar altres estructures de condensació onírica més pròximes? Potser prop de casa vostra?

L’esperit modern de la pressa

Fri, 14 Sep 2007 22:00:00 +0000

Si a uno le gustan las novelas, escribe novelas; si le gustan los cuentos, uno escribe cuentos. Como a mí me ocurre lo último, escribo cuentos. Pero no tantos: seis en nueve años, ocho en doce. Y así.

Los cuentos que uno escribe no pueden ser muchos. Existen tres, cuatro o cinco temas; algunos dicen que siete. Con ésos debe trabajarse.

Augusto Monterroso, “Breve, brevísimo” (Literatura y vida)

De tant en tant, hi ha algú que et pregunta si no has pensat a escriure una novel·la, o contes per a xiquets, o qualsevol altra cosa que, de fet, no hages escrit. O et retrauen que la teua producció siga tan curta, que vages tan lentament. No has escrit res més? Tot just tres llibres, i tan prims!

Però crec que és natural que com a escriptor un vulga seguir el seu camí i que vulga portar el seu pas. En vista d’això que deia Monterroso —recordem que la seua obra narrativa completa, d’una qualitat extraordinària, cap dins d’un sol volum— fins i tot tinc la sensació que darrerament, si més no els darrers quinze anys, l’ansietat m’ha fet escriure massa i amb massa presses. M’agradaria encetar en qualsevol moment una fase de calma i lentitud.

(“L’esperit modern de la pressa”: un fragment d’una frase que vaig subratllar quan vaig llegir La línia d’ombra de Joseph Conrad.)

Pneumàtica

Tue, 22 Aug 2006 22:00:00 +0000

A cadascú li plau l’olor dels seus pets.

Alberto Manguel cita aquest proverbi islandès, citat per W. H. Auden. Amb això fan referència, ambdós, als nombrosos diaris o dietaris de la literatura universal: la passió pel jo, l’obsessió de parlar de mi, de mi, de mi. L’egotisme.

Si jo m’invente un diari d’una altra persona com estic fent en el meu proper llibre —Parèntesi, pretesament escrit per un tal Charles Beauvoir entre l’any 2001 i el 2002—, m’estic tirant uns pets seus imaginaris, o són els meus pets de debò i faig com si se’ls haguera tirat un altre jo fictici? Crec que la resposta correcta seria la segona.

(Deu ser l’agost, aquesta calor de merda.)

Thu, 27 Mar 2003 21:00:00 +0000

El conocimiento directo de los escritores es nocivo… En cuanto uno conoce directamente a un escritor al que admiró de lejos, deja de leer sus obras.

Augusto Monterroso, Movimiento perpetuo

He sido afortunado, no he tratado personalmente a casi ningún escritor. Sé que son vanidosos, mezquinos, intrigantes, egocéntricos, intratables. Y si son españoles, encima son vanidosos y miedosos.

Enrique Vila-Matas, Bartleby y compañía

L’obligació de ser antiliterari

Sat, 13 Apr 2002 22:00:00 +0000

La obligación del escritor es ser antiliterario. Oficio implica amaneramiento. He oído de algunos pintores que cuando han alcanzado alguna maestría comienzan a pintar con la mano izquierda para no amanerarse y para explorar nuevos territorios… Eso implica escribir desde el lado desde el que no se sabe escribir. Esto te lo tienes que plantear cada día cuando te sientas a escribir. Siempre está el peligro de aplicar el oficio, y así sólo puedes aspirar a hacer más de lo mismo.

Juan José Millás, El País

La nostra situació respecte al temps

Sat, 23 Mar 2002 22:00:00 +0000

No deixa de tenir plena actualitat la famosa pregunta formulada, “en to molt fatigat, propi d’un home molt vell”, per Arthur Cravan a André Gide: “Monsieur Gide, en quin punt del temps ens trobem?”. Gide va contestar, sense segona intenció: “Tres quarts de sis”. Sí, cal fer-ho constar, molt dolenta és la nostra situació respecte al temps.

André Breton, Prefaci a la reimpressió del Manifest del Surrealisme (1929)