Ressenyes on La vista cansada

The Glamour

Fri, 02 Oct 2026 23:45:00 +0200

Christopher Priest, The Glamour. Al començament assistim a la penosa rehabilitació d’un pacient amnèsic en un sanatori i això podria haver estat una història d’intriga més o menys convencional. Però cada secció de la novel·la comporta un gir inesperat. I el final, desconcertant, t’obliga a rellegir, si més no, les primeres pàgines… i continuar pensant-hi una estona. La invisibilitat com a fenòmen psíquic? O metàfora existencial?

Que entre el cerdo hormiguero

Thu, 20 Aug 2026 12:06:35 +0200

Jessica Anthony, Que entre el cerdo hormiguero (Enter the Aardvark). Les peripècies d’un congressista republicà, que no és pas gai tot i tenir relacions sexuals en secret amb homes, i un porc formiguer, caçat a Namíbia i dissecat a Anglaterra el 1875. Dues històries paral·leles a més d’un segle de distància, entre la sàtira política i el conte gòtic. Un descobriment interessant.

Miracle Visitors

Mon, 27 Apr 2026 19:56:47 +0200

Ian Watson, Miracle Visitors. Una novel·la que és més aviat una excusa per a exposar prolixament una tesi o hipòtesi sobre els ovnis (basada en part, si ho he entès bé, en el llibre de Jung sobre el tema). Malgrat tot, les històries en què es veuen implicats els personatges m’han resultat interessants. Té moments curiosos, com el viatge a la Lluna en un Ford Thunderbird trucat pels extraterrestres.

Tomorrow, and Tomorrow, and Tomorrow

Sun, 29 Mar 2026 11:10:15 +0200

Gabrielle Zevin, Tomorrow, and Tomorrow, and Tomorrow. Dos joves intel·lectualment brillants. Una relació amb alts i baixos al llarg d’anys. Programar videojocs és complicat, però entendre’s en la resta de les coses podria arribar a parèixer impossible.

Hocus Pocus

Sun, 22 Mar 2026 17:53:31 +0100

Kurt Vonnegut, Hocus Pocus. Publicada el 1990, l’acció transcorre el 2001 en uns EUA decadents. Després de passar per West Point i la guerra de Vietnam, el narrador farà de professor en un college per a fills de classe alta amb dificultats d’aprenentatge i després en una presó privatitzada, fins que hi haurà una fuga massiva. Pocs elements de ciència-ficció, però notables: alimentada amb dades biogràfiques, la computadora GRIOT™ pot predir que et passarà a continuació.

Las viudas de los jueves

Sun, 22 Feb 2026 19:18:24 +0100

Claudia Piñeiro, Las viudas de los jueves. Els cadàvers del primer capítol podrien fer pensar en una novel·la policíaca, però el llarg collage de famílies que habiten aquesta urbanització de classe mitjana alta, als afores de Buenos Aires, m’ha recordat més prompte els contes de John Cheever. La resolució final del cas, però, no és pas intranscedent.

Cloud Atlas

Sat, 14 Feb 2026 12:10:49 +0100

David Mitchell, Cloud Atlas. Sis relats encadenats, ambientats en llocs i temps distants, des del Pacífic Sud a mitjan segle XIX fins a Hawaii en un futur postapocalíptic. Els cinc primers relats s’interrompen abruptament i, després del sisè, es reprenen un a un en ordre invers. No sé com va convèncer ningú que això era una novel·la, però siga com siga hi va tenir un gran èxit. Interessant, com a poc. L’adaptació al cinema feia molt més explícites les insinuacions de reencarnació d'alguns personatges.

El bosque del cisne negro

Fri, 30 Jan 2026 20:12:52 +0100

David Mitchell, El bosque del cisne negro. Fa anys que tinc pendent de llegir Cloud Atlas i no sé per què vaig decidir emprendre abans aquesta bildungsroman del mateix autor, classificada com a young adult i parcialment autobiogràfica. Però m’ha encantat. Tretze mesos, tretze històries encadenades. El protagonista, i l’autor, pareixen persones intel·ligents i sensates, virtuts d’allò més pràctiques per a travessar el boscatge espès de l’adolescència.

El lector a domicilio

Sat, 24 Jan 2026 10:36:51 +0100

Fabio Morábito, El lector a domicilio. Un home jove, condemnat a un any de treball comunitari per un misteriós accident, llegeix novel·les a domicili. Ha evitat haver de netejar lavabos per intercessió d’un capellà amic de la família. L’acció transcorre a la Ciudad de la Eterna Primavera, aparentment Cuernavaca, Mèxic, on funciona un molest negoci de protecció. Personatges i situacions interessants. Estil impecable: en la línia dels contes del mateix autor, igual que el desenllaç.

Tren nocturno

Mon, 19 Jan 2026 21:06:35 +0000

Martin Amis, Tren nocturno. Més que una paròdia, com diu la Wikipedia, jo diria que comença com una imitació de les novel·les de detectius nordamericanes. Després, gradualment, va guanyant profunditat i fa crèixer l’interès per descobrir, si hom pot, el que va passar. Per què es va suïcidar, si és que ho va fer, aquesta jove astrofísica, brillant i afortunada en tants aspectes. I quin sentit tenen les pistes que va deixar.

Madres y perros

Sun, 11 Jan 2026 13:33:46 +0100

Fabio Morábito, Madres y perros. Un recull de contes, vagament inquietants, executats amb gran precisió. Com un mecanisme de rellotgeria que al final marca una hora estranya. Alguns m’han paregut d’una qualitat excepcional. Al començament, em recordava una mica Adolfo Bioy Casares. Un descobriment, per a mi, perquè no coneixia aquest autor mexicà d’origen italià.

La zona d’interès

Mon, 05 Jan 2026 23:30:45 +0100

Martin Amis, La zona d’interès. Novel·la d’intriga política i sentimental en l’escenari de la fi de la civilització. Tres veus en primera persona: el comandant d’Auschwitz, un oficial díscol nebot de Martin Bormann i un Sonderkommando jueu. Retrat tragicòmic de la insolvència del nazisme, no sols moral, sinó també intel·lectual i fins i tot tècnica. M’ha fet venir ganes de llegir més novel·les de l’autor.

Treasures from the Wreck of the Unbelievable

Wed, 03 Dec 2025 15:20:05 +0100

El fals making-of d’una exposició de falsos tresors d’un fals naufragi romà a les costes d’Àfrica Oriental. Per a mi, el cèlebre tauró de Damien Hirst resta com una petita broma de mal gust al costat d’aquest formidable muntatge.

Limónov

Wed, 05 Nov 2025 19:04:07 +0000

Emmanuel Carrère, Limónov. Vida i miracles —pocs— de l’etern aspirant frustrat a heroi revolucionari rus, fundador del Partit Nacional Bolxevic que tenia la seu en un soterrani insalubre, decorat amb imatges de Stalin, Fantomas, Bruce Lee, The Velvet Underground & Nico i el mateix Limónov en uniforme de l’Exèrcit Roig. Es guanyava la vida —malament— com a escriptor i voldries valorar més l’obra que l’autor, però tant s’hi val perquè la majoria dels seus llibres van ser autobiogràfics.

What’s with Baum

Sun, 26 Oct 2025 21:03:17 +0100

Woody Allen, What’s with Baum? Diuen que és la seua primera novel·la, però et sona perquè repeteix acudits i situacions de les seues pel·lícules. La trama és distreta i es fa interessant, va afegint analepsis i complicacions i al final es resol amb una certa precipitació.

In memory of Borges

Fri, 10 Oct 2025 19:42:43 +0200

In memory of Borges. Recull de conferències de l’Anglo-Argentine Society, ajornades el 1982 per la guerra de les Malvines i inaugurades finalment el 1983. Intervencions de Borges, Graham Greene, Mario Vargas Llosa… Introducció de Norman Thomas di Giovanni i prefaci del vescomte Montgomery d’Alamein, president de la societat convocant. Una delícia.

El tràgic conflicte esdevingut aquell any a l’Atlàntic Sud, tanmateix, va fer ajornar-les, però al mateix temps va afegir raons…

Unos meses de mi vida

Sun, 05 Oct 2025 13:52:39 +0200

Unos meses de mi vida. Michel Houellebecq pot resultar encara més desconcertant quan intenta explicar-se, com en aquest llibret on vol passar comptes amb dos episodis incòmodes: les denúncies per islamofòbia i la gravació i difusió d’uns vídeos pornogràfics en què participava. Alguna frase càustica, algun pensament intempestiu marca de la casa, però no suficients ni prou brillants per a justificar el centenar de pàgines. Prescindible, excepte, potser, per a l’autor.

Mon mari

Sun, 28 Sep 2025 18:08:48 +0200

Maud Ventura, Mi marido (Mon mari). Una dona enamorada del seu marit com el primer dia després de quinze anys de casada. La seua neurosi es va revelant gradualment, pausadament. La narració, en primera persona, transcorre al llarg d’una setmana, de dilluns a diumenge. Al remat, un epíleg que pretén capgirar-ho tot. M’ha fet pensar en aquella frase atribuïda a Henry Kissinger sobre paranoies i tenir o no enemics. És una novel·la curta, però a mi se m’ha fet una mica llarga.

The Three-Body Problem

Tue, 21 May 2024 19:38:37 +0200

He llegit en alguna ressenya que el millor episodi de l’adaptació de Netflix d’El problema dels tres cossos és el primer. Casualment —o no— la millor part del llibre són també els primers capítols. Després continua presentant —i desenvolupant— molt bones idees de ciència-ficció, originals i perspicaces, amb una realització novel·lística que a mi em va parèixer tècnicament deficient, tant pel que fa als personatges com pel que fa a la trama.

The Virgin Suicides

Sun, 12 May 2024 16:55:55 +0200

The Virgin Suicides. Un conte de fades sinistre sota l’aparença del realisme (supose que l’ambientació dels contes de fades clàssics també degué ser realista en el seu moment). Tant l’heroi com l’heroïna són subjectes col·lectius, però ací ningú pot salvar ningú, ni tan sols a si mateix. L’ombra de John Cheever s’estenia damunt de Grosse Pointe a mesura que Jeffrey Eugenides anava escrivint la seua primera novel·la.

S’havien matat pels nostres boscos moribunds, pels manatís que les hèlices mutilaven quan emergien a beure de les mànegues dels jardins; s’havien matat en veure les muntanyes de pneumàtics usats, més altes que les piràmides; s’havien matat per la impossibilitat de trobar un amor que no podia ser cap de nosaltres. Al capdavall, la tortura que havia esquinçat les germanes Lisbon assenyalava una renúncia simple i raonada a acceptar el món tal com se’ls havia donat, tan ple de defectes.

What dreams may come

Mon, 04 Sep 2023 08:37:00 +0000

Richard Matheson, What dreams may come. Menys una novel·la que una dramatització de doctrines teosòfiques i new age sobre la vida després de la vida, inspirada parcialment en la Divina Comèdia. Conté escenes reeixides i memorables, com la baixada als inferns, el purgatori versió suburbi nord-americà o la sala de descans per a nouvinguts.

Great Work of Time

Sun, 28 May 2023 09:30:29 +0200

John Crowley, Great Work of Time (1989). Subtil i intricat, possiblement el relat definitiu sobre viatges en el temps. El testament de Cecil Rhodes, certa societat secreta i una “lògica ortogonal” que connecta el passat amb futurs possibles. A la segona lectura crec que he entès tots els punts clau de la trama. (M’agraden els llibres en què no et pots saltar ni una paraula. La qual cosa em fa recordar aquell lector que es queixava dels meus contes.)

The Bootle Imp

Mon, 01 May 2023 19:31:38 +0200

La primera vegada que vaig llegir “The Bottle Imp” (“El dimoni de la botella”) de R. L. Stevenson, jo devia tenir vint anys i em van commoure les tribulacions de Keawe. A hores d’ara, el que em meravella del personatge és la seua curtesa tan masculina, tan ben retratada per l’autor: que haja de ser la humil Kokua qui li explique el canvi de moneda, que després no siga capaç d’adonar-se del sacrifici d’ella —en tot idèntic al seu—, que es lliure a la beguda i la maltracte i que només puguen deseixir-se’n els dos junts per sort, per la cobdícia i l’estupidesa encara més gran d’un altre mascle prototípic.

Un poco menos que ángeles

Tue, 03 Jan 2023 20:08:04 +0100

Un poco menos que ángeles. No recorde com vaig descobrir Barbara Pym (primera en la llista d’escriptores i escriptors britànics més injustament menystinguts, segons Philip Larkin i David Cecil). Més moderna que Jane Austen, més subtil que Evelyn Waugh. Less Than Angels és una de les novel·les més memorables que vaig llegir el 2022. Els alts i baixos de l’amor, molt d’humor i observació perspicaç de la vida d’homes i dones, a casa i a la facultat d’antropologia.

La máquina diferencial

Sat, 16 Jan 2021 17:35:00 +0100

La máquina diferencial, de William Gibson i Bruce Sterling. El plantejament és interessant. Una ucronia steampunk: a l’Anglaterra victoriana, les recerques de Babbage i Ada Byron han donat peu a una edat d’or de la informàtica analògica, amb ordinadors de targetes perforades i taulers animats (powerpoints mecànics) amb píxels de fusta tintada. El primer ministre, cap del Partit Radical Industrial i bèstia negra de conservadors i ludites, és el pare d’Ada, Lord Byron, que no va morir a Grècia. També hi ha cotxes de vapor, entre altres avenços, enmig d’una fosca intriga política i policial amb ramificacions internacionals.

Però arriba un punt en què els autors es cansen d’imitar les novel·les d’aventures del segle XIX i decideixen agafar una drecera. El lector, almenys aquest, ho agraeix. La miscel·lània final amb què s’afanyen a resoldre la trama inclou notícies breus, poemes, fragments epistolars… i em pareix molt més reeixida que tots els capítols precedents junts.

Cien años de soledad

Sun, 23 Aug 2020 15:32:00 +0000

Gabriel García Márquez, Cien años de soledad. Un torrent d’imaginació narrativa. Em va fascinar fa trenta-cinc anys i m’ha tornat a sorprendre ara. Frases i situacions que recordava a mitges, o que ja no sabia on vaig llegir, com la revelació de Melquíades: «He muerto de fiebre en los médanos de Singapur».

Underground: A Human History Of The Worlds Beneath Our Feet

Fri, 07 Aug 2020 21:40:00 +0000

Will Hunt, Underground: A Human History Of The Worlds Beneath Our Feet

El misteri —“tremendum et fascinans”— del subsol. Crònica personal d’incursions en túnels urbans moderns, antigues ciutats subterrànies i mines i cavernes arreu del món, amb generoses excursions pels dominis de l’antropologia i la psicologia recreatives.

Els llibres invisibles

Thu, 27 Feb 2020 17:48:00 +0000

Al febrer de 2014, quan vaig presentar La nit mil dos a Castelló, se’m va acudir ensenyar tres llibres amb la intenció d’emmarcar la meua idea de la literatura i les meues aspiracions —la meua ambició— com a escriptor: els contes curts de La muralla china de Kafka, els poemes de Los conjurados de Borges i les proses de Diana i la mar Morta de Joan Perucho. Sabia que aquesta no era una de les obres més celebrades de Perucho, i em pareixia —em pareix— que havia estat, fins i tot, menystinguda. A mi, tanmateix, em fascinaven el misteri, l’ambigüitat i l’evocació poètica d’aquell estrany “puzle”, que no ho deia tot i suggeria molt. Per això m’alegra tant que s’haja tornat a reeditar, aquesta vegada amb tota la cura que crec que mereix, i acompanyat d’un altre títol que també es feia difícil de trobar: Cendres i diamants (el meu exemplar, aconseguit mitjançant una llibreria de vell, porta el segell dels Serveis Terriorials de Cultura).

En Els homes invisibles (Comanegra, 2020), s’hi recullen, doncs, formant una sorprenent unitat, el primer Perucho, de 1953, i el darrer, de 1989. L’edició ha anat a càrrec de Julià Guillamon i Jordi Puig, i signa el deliciós epíleg Marina Espasa. Jo també envege, com ella, qui puga ara llegir per primera vegada aquestes pàgines extraordinàries.

I deixa el lector a la vora de l’abisme, perquè acaba de veure l’invisible però també té ganes d’un got de vermut.

The Testaments

Fri, 20 Sep 2019 08:39:00 +0000

Margaret Atwood, The Testaments. La visió atroç d’El conte de la serventa deriva en aquest relat juvenil d’iniciació i alliberament.

Wed, 21 Aug 2019 09:14:37 +0000

Llegisc una novel·la que apareix al final d’una llista de les cent millors en llengua castellana i em pregunte com deuen ser les pitjors. O les no tan bones. O algunes altres de la mateixa llista.

La vida a ratos

Thu, 18 Jul 2019 16:22:30 +0000

Juan José Millás, La vida a ratos: més falsa novel·la que fals diari. Al llarg de cent noranta-quatre setmanes —o capítols—, Millás s’hi autoparodia. Com en les seues columnes, però a l’engròs.

Temps de rock’n’roll

Tue, 09 Jul 2019 21:42:28 +0000

Llegit: Miquel Torres, Temps de rock’n’roll.

Enyor de coses no viscudes, potser una bona cançó no és més que això.

Tintín al nou món

Sun, 02 Jun 2019 09:16:00 +0000

Per a si mateix, pensà Tintín, hi havia al seu davant el record de l’amor i la sendera que floria.

Frederic Tuten, Tintín al nou món.

Els personatges d’Hergé s’encreuen amb els de Thomas Mann en una altra muntanya màgica i s’hi deixen enredar. En mala hora.

Sàpiens. Una breu història de la humanitat

Sun, 19 May 2019 15:32:00 +0000

Yuval Noah Harari, Sàpiens. Una breu història de la humanitat. La suma de coneixements i la visió sinòptica resulten tan fascinants com inspiradores, tot i que en algunes pàgines deceben la lleugeresa i la superficialitat dels raonaments. El que em preocupa és adonar-me que en les poques àrees que conec una miqueta —bàsicament dues: big data i filosofia de la ment—, fa afirmacions més que qüestionables.

Fri, 19 Apr 2019 21:30:02 +0000

Llegint la biografia que li dedica, em fa l’efecte que Miguel Dalmau no necessitaria el tractament hormonal amb testosterona que diu que va rebre Julio Cortázar. Quina murga i quina obsessió amb el “gineceo” i “la morochita”.

Singularidades de una chica rubia

Thu, 04 Apr 2019 21:19:17 +0000

🎬 Singularidades de una chica rubia. La pel·lícula —de 2009, quan el director Manoel de Oliveira complia cent un anys— resulta tan antiquada com el conte d’Eça de Queiroz —de 1873— en què es basa. Però té un aire oníric —de malson atemporal— que podria redimir-la.

A room with a view

Mon, 25 Mar 2019 08:42:00 +0000

E. M. Forster, A room with a view. Un grapat de frases boniques, com aquesta:

Que jo siga ací és Fat —va persistir George—. Però podeu dir-ne Itàlia si això us fa menys infeliç.

Però m’ha agradat més l’apèndix de 1958: “A view without a room”.

Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)

Thu, 14 Feb 2019 18:58:00 +0000

Albert Forns: Albert Serra (la novel·la, no el cineasta). Aquest llibre —un encadenament d’acudits generacionals i divagacions culturalistes, més que una novel·la— va tenir bona acollida, tot i que no de part de l’al·ludit Albert Serra: “No té finor ni lucidesa”, en va opinar.

Serotonina

Mon, 28 Jan 2019 17:46:00 +0000

Michel Houellebecq, Serotonina. Nou lliurament de les memòries satíriques de l’home blanc heterosexual. Tota resistència és vana. Ni tan sols el més recent antidepressiu, d’una eficàcia sorprenent, pot fer altra cosa que esmorteir la caiguda.

La mujer del teniente francés

Sat, 19 Jan 2019 12:44:28 +0000

John Fowles, La mujer del teniente francés. Una altra novel·la que hauria d’haver llegit fa molts anys. I encara m’han agradat més els contes de La torre de ébano.

54

Sun, 25 Nov 2018 12:00:47 +0000

—Soccia, Cary Grant!

I el mariscal Tito, (ex)revolucionaris, mafiosos, agents secrets, l’emperador de Vietnam… fins i tot un McGuffin autèntic fent voltes per Itàlia; no en tren, en aquest cas, sinó en furgoneta. Wu Ming, 54: una novel·la memorable.

A Scanner Darkly

Sat, 03 Nov 2018 19:26:47 +0000

Philip K. Dick, A Scanner Darkly. Lectura recomanada per a aspirants a drogoaddictes, o a agents antinarcòtics. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar…

Harriet Said…

Mon, 15 Oct 2018 16:03:16 +0000

Beryl Bainbridge, Harriet Said… L’eterna pugna entre la maldat i l’estupidesa, amb els resultats catastròfics que s’apunten al primer capítol. Un relat pertorbador.

¿Qué estás mirando? 150 años de arte moderno

Tue, 09 Oct 2018 16:35:00 +0000

Will Gompertz, ¿Qué estás mirando? 150 años de arte moderno. De Delacroix a Banksy, d’escàndol en escàndol, una bona i amena introducció per a qui vulga entendre de què va l’art modern.

El rey recibe

Tue, 18 Sep 2018 17:40:33 +0000

Eduardo Mendoza, El rey recibe. Un terç d’una novel·la, lliçons d’història-ficció incloses.

24 vistas del monte Fuji, por Hokusai

Wed, 15 Aug 2018 17:21:00 +0000

Roger Zelazny, 24 vistas del monte Fuji, por Hokusai. Premi Hugo a la millor novel·la curta, 1986. Ciberassetjament sobre un fons d’estampes japoneses. En aquesta pàgina es poden contemplar les vint-i-quatre vistes.

Yo estoy vivo y vosotros estáis muertos. Philip K. Dick 1928-1982

Fri, 10 Aug 2018 19:06:00 +0000

Emmanuel Carrère, Yo estoy vivo y vosotros estáis muertos. Philip K. Dick 1928-1982. Aquesta biografia és, també, una col·lecció de spoilers. Reserveu-la per a després d’haver llegit els millors contes i novel·les de Dick.

No em deixis mai

Tue, 31 Jul 2018 19:59:40 +0000

Kazuo Ishiguro, No em deixis mai. Paràbola de la mortalitat? I també de la docilitat humana i de l’avantatge que suposa per a l’explotació d’unes persones per altres. I de la fragilitat de qualsevol esforç merament caritatiu, ni tan sols alliberador.

Pamela

Sat, 14 Jul 2018 18:51:34 +0000

Joan Perucho: Pamela. Ignasi de Siurana rastreja les intrigues d’una espia anglesa, francmaçònica, frívola i ocultista, corruptora del marquès de Sade a més d’introductora del verí de la revolució liberal a Espanya. Divertiment de l’autor i, sens dubte, també per a aquest lector.

Memoirs of a Midget

Wed, 27 Jun 2018 19:13:16 +0000

Walter de la Mare, Memoirs of a Midget. Una novel·la extraordinària que hauria d’haver llegit fa molts anys. I Miyazaki podria haver-ne fet una pel·lícula. Epíleg interessantíssim d’Angela Carter. M.: Midgetina, Metaphor, Myself.

Escorxador-5

Tue, 12 Jun 2018 15:49:00 +0000

Kurt Vonnegut, Escorxador-5. El soldat Billy Pilgrim es va desenganxar del temps quan el van capturar els alemanys, una mica abans d’enviar-lo a Dresden. Els platets voladors van venir després, però abans i després ja no significaven gran cosa per a ell.

La rebel·lió dels animals

Wed, 06 Jun 2018 21:15:40 +0000

George Orwell, La rebel·lió dels animals: el pròleg de 1984. Retrat mordaç —i veraç— de l’estalinisme i de la reversió del somni revolucionari de 1917.

El mundo como supermercado

Fri, 01 Jun 2018 16:52:56 +0000

El mundo como supermercado (Interventions, 1998). Recull d’articles de Michel Houellebecq. No és que siga imprescindible llegir-los per a poder apreciar les seues novel·les —sobretot pel que fa a les darreres—, però poden ajudar a aclarir-ne el sentit: sobretot de les primeres. La reducció de la vida a transaccions econòmiques, la pèrdua de sentit, l’individualisme liberal que ens condemna al nihilisme. Molt recomanable, especialment, “Aproximaciones al desarraigo” (originalment publicat en Les Inrokuptibles, 1997): val per qualsevol assaig de Byung-Chul Han i és encara més breu.

Liberado de los estorbos constituidos por las adhesiones, las fidelidades, los códigos de comportamiento estrictos, el individuo moderno podría ocupar su lugar en un sistema de transacciones generalizadas en el cual es posible atribuirle, de forma unívoca y sin ambigüedad, un valor de cambio.

El agrio

Wed, 23 May 2018 19:53:00 +0000

Valérie Mréjen: El agrio. Una narració feta de retalls —les restes— d’una —mala— relació.

Plataforma

Mon, 21 May 2018 16:25:00 +0000

Plataforma. Vaig entenent que és costum prendre per opinions d’Houellebecq les que manifesten els seus personatges, i jutjar aquestes opinions en lloc de les novel·les. Les quals a mi m’agraden com a diagnòstic moral —literari, irònic— del neoliberalisme rampant: i dels seus col·laboradors (in)necessaris.

El enigma cuántico

Sat, 28 Apr 2018 10:01:09 +0000

Bruce Rosenblum, Fred Kuttner: El enigma cuántico. Niels Bohr deia que si la mecànica quàntica no et deixa perplex és que no l’has entesa. Pareix impossible acabar aquest llibre i no sentir-se totalment confós.

La naturaleza y los griegos

Thu, 19 Apr 2018 16:05:18 +0000

Erwin Schrödinger, La naturaleza y los griegos. La ciència —també la física— és un procés històric. La intel·ligibilitat de la natura i l’exclusió de la consciència són els dos trets bàsics que vam heretar dels filòsofs grecs presocràtics.

Els laberints de Bizanci

Tue, 17 Apr 2018 18:55:05 +0000

Els laberints de Bizanci: fins i tot quan pareix més dispers i repetitiu, el do de Perucho per a la poesia —i la seua ironia no exempta d’humor negre— sorprenen i meravellen.

Quién

Mon, 02 Apr 2018 17:10:08 +0000

Algis Budrys, Quién. És o no és qui diu —i diuen els soviètics— que és aquest ciborg de cara robòtica? Una identitat problemàtica i una lectura intrigant fins a l’última pàgina.

Joan Perucho, cendres i diamants

Fri, 23 Mar 2018 18:30:00 +0000

Julià Guillamon: Joan Perucho, cendres i diamants. Una biografia magnífica, enciclopèdica. Set-centes pàgines imprescindibles per a donar context a tantes lectures tan fascinants.

Helena o el mar del verano

Thu, 15 Mar 2018 18:53:45 +0000

Julián Ayesta, Helena o el mar del verano. De la infantesa al paradís perdut de l’amor adolescent, passant per l’angoixa existencial nacionalcatòlica.

Y se salía a otro mundo extrañísimo y lleno de hermosura que no se puede recordar sin que se le pare a uno el corazón.

Que nadie duerma

Mon, 05 Mar 2018 10:00:32 +0000

Juan José Millás, Que nadie duerma. El menyspreu dels presumptes —i presumptuosos— creadors culturals envers el poble baix, la frustració de les fantasies íntimes i la venjança cruenta. Tot adobat amb les obsessions d’un autor en l’edat provecta. Resultat: un conte gòtic.

Les partícules elementals

Sun, 25 Feb 2018 15:55:46 +0000

Michel Houellebecq, Les partícules elementals. No esperava que fora, en un sentit bastant estricte, ciència-ficció. Ara es podria llegir com a precedent, o variació literària, de l’Homo Deus de Yuval Harari.

Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?

Tue, 13 Feb 2018 17:25:23 +0000

Llegit: Jorge Wagensberg, Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?

Malfio de la idea que no té cabuda en una frase […] Quan una idea no hi cap, en una frase, és que li falta essència i (o) li sobra matís.

¿Qué está pasando en Cataluña?

Sat, 03 Feb 2018 17:30:21 +0000

Eduardo Mendoza: ¿Qué está pasando en Cataluña? Cap a la meitat del llibre, que és curtet, m’assalta una sospita: aquest narrador en primera persona, podria ser el mateix de les novel·les del detectiu anònim? 🤔

Un mag de Terramar

Thu, 01 Feb 2018 17:04:19 +0000

Rellegit: Un mag de Terramar, d’Ursula K. Le Guin. No hi ha, s’ha dit prou vegades, llibres per a joves i llibres per a adults. M’han tornat a commoure la lluita de Ged i l’amor del petit otak.

El diable al cos

Sat, 27 Jan 2018 20:11:53 +0000

Una novel·la curta que se m’ha fet una mica llarga: El diable al cos, de Raymond Radiguet. Tant de bo l’haguera llegida fa trenta-cinc anys. Impacta saber que l’autor la va escriure als divuit.

Ampliació del camp de batalla

Thu, 25 Jan 2018 15:50:30 +0000

Llegit: Michel Houellebecq, Ampliació del camp de batalla. L’individualisme neoliberal, de la competició social a la competició sexual. Viure així és impossible.

El quimérico inquilino

Tue, 16 Jan 2018 18:39:00 +0000

Llegit: El quimérico inquilino, de Roland Topor. T’agradaria riure, pero se t’ha quedat cara d’espant.

Vida i destí

Fri, 05 Jan 2018 10:40:30 +0000

(Re)llegit: Vassili Grossman, Vida i destí. L’estadística predictiva (big data) i el sistema concentracionari com a bases de la societat del futur. Però Hitler temia el llop enmig del bosc. I feia enviar arbrets de Nadal al 6è Exèrcit, encerclat per l’Exèrcit Roig a Stalingrad.

Black Mirror

Fri, 15 Dec 2017 20:14:37 +0000

Black Mirror: The Twilight Zone actualitzada a l’era cibernètica? En color i encara més inquietant, perquè invoca pors actuals. “Be Right Back” (segona temporada, primer capítol) m’ha recordat Solaris, de Lem, però… la primera com a tragèdia, la segona com a farsa: com ha de ser.

Per què Fuster tenia raó

Fri, 08 Dec 2017 19:49:01 +0000

Llegit: Per què Fuster tenia raó, de Pau Viciano. Dit d’una altra manera: per què és tan injust tergiversar Fuster i culpar-lo de les nostres frustracions i fracassos polítics.

The Man in the High Castle

Sat, 03 Jun 2017 22:00:00 +0000

Després de llegir The Man in the High Castle de Philip K. Dick, estic començant a veure d’una altra manera aquest maldecap del franquisme que no s’acaba mai, malgrat que el dictador va morir ja fa més de quaranta anys. Carrero Blanco, el Valle de los Caídos, els judicis i les lleis encara vigents, la impunitat dels crims…

Nosaltres, al Regne d’Espanya, vivim en aquesta realitat alternativa on el feixisme va guanyar, per sempre, la Segona Guerra Mundial? O això els convé que creguem? I si, com ha dit algú, finalment obren el taüt i resulta que era buit?

En el enjambre

Wed, 19 Apr 2017 14:22:05 +0100

En el enjambre. Encara no tinc clar si Byung-Chul Han em pareix un farsant o un profeta. Crec que moltes de les seues afirmacions de fet són més que qüestionables, fins i tot literalment falses, però algunes poden servir com a crit d’alarma. Presenta, també, intuïcions i imatges interessants, brillants: l’smartphone com a rosari o confessionari mòbil; la fe en les dades (“dataisme”) com a dadà digital; etc.

En aquest sentit és típicament filosòfic. Enraona sobre temes que no sempre coneix a fons i de vegades encerta. No per casualitat, sinó per geni o intuïció. Perquè és molt intel·ligent.

Matèria de Bretanya

Sun, 24 Jan 2016 23:00:00 +0000

Vaig llegir Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, fa molts anys, potser trenta, quan jo en tenia al voltant de divuit. El vaig traure en préstec a la biblioteca municipal del carrer Major de Castelló i allí l’he tornat a buscar fa uns dies i l’he rellegit. Seria, possiblement, el mateix exemplar de llavors.

Un llibre fascinant, d’una fama més que justa, premi Octubre-Andròmina de narrativa de 1975 i reeditat moltes vegades. Però no és del llibre que volia escriure ací quatre ratlles. Tampoc no vull desvelar la raó del títol: la referència a la cèlebre matèria de Bretanya o cicle artúric. Simplement em proposava deixar una nota sobre l’origen d’aquesta denominació, encunyada pel poeta francès Jean Bodel, cap a l’any 1200, al pròleg de la Chanson des Saisnes (“Cançó dels saxons”), poema èpic sobre la guerra de Carlemany amb els saxons:

Ne sont que .iij. matieres à nul home antandant:
De France et de Bretaigne et de Rome la grant.
Et de ces .iij. matieres n’i a nule semblant.
Li conte de Bretaigne sont si vain et plaisant;
Cil de Rome sont sage et de san aprenant;
Cil de France de voir chascun jor apparant.

O, en la traducció de la Wikipedia al francès modern:

Il n’existe que trois matières:
celles de France, de Bretagne et de Rome.
Ces trois matières ne se ressemblent pas.
Les contes de Bretagne sont tellement irréels et séduisants!
Tandis que ceux de Rome sont savants et chargés de signification
et que ceux de France voient chaque jour leur authenticité confirmée!

No hi ha més que tres temes, doncs: els de França, els de Bretanya i els de Roma la gran. El realisme modern, el conte fantàstic i el cànon clàssic, podríem dir-ne, en una interpretació actualitzada i personalment esbiaixada. Cadascú pren les seues opcions, segons les seues possibilitats i d’acord amb les seues necessitats. No caldrà dir quina mena de narracions, irreals i seductores, em van captivar a mi quan era jovenet, i em van acostar per l’atzar d’un títol al text de Carmelina. El qual, confesse, he sabut entendre —i apreciar— molt millor ara, passats alguns decennis.

Baudelaire contra la premsa i amb els blogs

Mon, 28 Dec 2015 23:00:00 +0000

El “petit diari” burxava el “diari de gran format”; els blogs i les xarxes són els nostres diaris petits d’ara. Sense ells, a vegades ens vindrien ganes de desaparèixer. D’anar a qualsevol lloc fora del món digital.

Antoine Compagnon, Trenta-tres nits amb Baudelaire

Baudelaire va viure l’aparició dels primers diaris de gran format i de gran tiratge. La Presse, Le Siècle. Els odiava. Alguna vegada va dir que aquells reculls de notícies sobre les perversitats humanes, combinades amb vanes presumpcions de progrés, li feien venir ganes de suïcidar-se, de fugir cap a “un món en què encara no hagin aparegut”. Anywhere out of the world, qualsevol lloc fora del món. Però va trobar-ne l’antídot en els “petits diaris” literaris i satírics d’avantguarda.

Jo també sóc anticanibalista

Fri, 12 Jun 2015 22:00:00 +0000

En “El grup de petició anticanibalista i els tres cavallers”, de Kōbō Abe, els tres cavallers del títol —al primer li falta un braç, al segon una cama, el tercer és cec— són incapaços de comprendre la petició que se’ls planteja. L’únic representant del poble amb qui han accedit a negociar insisteix a suplicar-los que ells, la classe dirigent, no mengen carn humana.

I per què, es pregunten, no haurien de fer-ho? “Les vaques mengen herba”, intenten argumentar planerament, “vostès mengen vaques i nosaltres ens mengem a vostès”. Al cap i a la fi les elits s’han responsabilitzat del benestar de la gent, els han millorat la vida quantitativament i qualitativa i, per tant, qui gosaria negar-los que tenen dret a una mica de la seua carn?

“Per favor, senyors,”, balbuceja el negociador, visiblement atemorit, “entenguen que és una salvatjada que una persona es menge una altra persona.”

Però el distanciament entre ambdues parts és tan gran que els tres cavallers necessiten imaginar hipòtesis explicatives: potser ara aquests són víctimes d’alguna neurosi, o potser s’han convertit a una religió exòtica, o darrere d’aquest discurs seu s’amaga algun fosc propòsit…

Bé, no us desvelaré el final del relat. Hi haurà una reacció del poble que desconcertarà encara més els tres cavallers. El que he dit crec que ja és prou per a establir una clara analogia amb certes situacions actuals.

Del conte de fades i de la novel·la

Sat, 03 May 2014 22:00:00 +0000

Però per ventura no és la vida un conte de fades el sentit del qual se’ns va escapant a mesura que ens fem grans?

Lawrence Durrell, Clea

Cada obra mestra que llegisc fa que descrega més en la novel·la. Quin malbaratament de pàgines, a centenars, per a contar tan poc…

I tanmateix, segurament no havia subratllat mai tants passatges d’un llibre com ara al llarg d’aquest Quartet d’Alexandria. Gairebé sempre, però, eren frases que més aviat pareixien, algunes, aforismes, d’altres versos solts. Metàfores brillants, imatges que deixen empremta. Quin malbaratament de pàgines, doncs…

Molt més interessant que el desenvolupament banal de la història, vaig trobar que n’era el plantejament que se’n feia l’autor, en els —breus— pròlegs, o en l’entrevista de The Paris Review: el projecte de narració polièdrica, la inspiració hinduista o relativista.

No descarte, evidentment, que es tracte d’una mancança meua, una incapacitat per a entendre el format: la novel·la com a tal. No seria tan estrany. També hi ha persones que no entenen l’òpera, la dansa, o la pintura moderna, per posar tres exemples fàcils. Tot i que, de fet, haja gaudit moltes altres novel·les, breus i no tan breus. Potser ha estat només el tema que m’és problemàtic, aquest arcà de l’“amor modern” —en paraules de l’autor—, del qual no dec conèixer prou.