Die Grundlosigkeit

Li havien arribat reports de les excavacions de l’Institut Urusvati, en una vall als contraforts occidentals de l’Himàlaia. Un enclavament arqueològic d’una riquesa extraordinària, i d’una remota antiguitat. Coetani, potser, de Mohenjo-Daro? Es tractava, sens dubte, de la misteriosa Kavishnanda, indret bellament descrit pel Swami Panchadasi. Destacava, entre totes les troballes, la d’un pou al qual s’accedia descendint múltiples trams d’escales. A l’estil dels baoli de Delhi —que continuen usant-se com a cisternes i banys—, però més primitiu i molt més profund. Carter va evocar per a nosaltres la memorable prosa del místic: els milers de graons, els pòrtics ombrívols, la negror i el borbolleig de l’aigua, l’amenaça de Zura, l’ens ominós al qual s’ofrenaven sacrificis.

—Però ell mateix insinuava que Zura no existeix. És el buit, l’aigua fosca damunt de la qual s’assenta la civilització, el no-res que és a sota i ens sosté, disposat sempre a engolir-nos… I com ens podria sostenir el no-res?