Principal

La vista cansada

📎 When art transports us, where do we actually go?

Aquesta pregunta m’ha recordat la definició clàssica de ciberespai: el lloc no físic on ens trobem quan parlem per telèfon (és a dir, això mateix que ara volen continuar esprement comercialment amb el nom de “metavers”).

Hi ha, en fi, altres mons, i no sé si són en aquest, però són accessibles des d’aquest.

L’obra d’art, però, obre un món heterònom que no experimente com a pertanyent a la unitat espaciotemporal del món real.

M’assabente que Rafael Llopis va morir la setmana passada. Gràcies a ell —i a les traduccions de Francisco Torres Oliver— vam conèixer les meravelloses al·lucinacions de Lovecraft en aquells llibrets de butxaca d’Alianza Editorial. La seva edició —i l’enciclopèdica introducció— de Los mitos de Cthulhu ens van descobrir un món que va durar més enllà dels límits estrets de l’adolescència.

📎 Who is the Theranos of Education?

Theranos, l’empresa del sector de la biotecnologia que va intentar enganyar a tothom amb fantasioses tècniques d’anàlisi de sang… i ho va aconseguir durant un temps. Podria passar això en el món de l’educació? O ja ha passat? Dos casos molt semblants: tant Altschool (escoles amb tecnologies avançades) com Knewton (programari per a l’aprenentatge adaptatiu) havien de revolucionar l’educació i es van esvair en pocs anys.

Després de consultar un munt de mestres, empresaris, inversors i altres professionals de l’educació sobre la base de les característiques de Theranos (líder carismàtic, capital de risc inicial que sembla desaparèixer, afirmacions no provades i cobertura mediàtica i bombo seguits de silenci), dues grans companyies s’esmentaven una vegada i una altra.

Ein Prosit, ein Prosit
Der Gemütlichkeit
Ein Prosit, ein Prosit
Der Gemütlichkeit
OANS ZWOA DREI! G’SUFFA!

Col·legi Universitari de Castelló. Cap a 1990? Vicent Martínez Guzmán ens il·lustrava sobre les dificultats per a traduir amb precisió el mot alemany Gemüt, en el context de la filosofia de Husserl, i Salvador Cabedo Manuel ens va sorprendre —ens va desconcertar— entonant aquesta cançoneta popular alemanya. Típica de les cerveseries, ens va explicar tot seguit. Trenta anys després, la trobe transcrita en una novel·la de Jonathan Coe i recorde l’anècdota. Un brindis, un brindis per aixecar l’ànim! Der Gemütlichkeit! La vida i la filosofia.

Beer Steins Are Raised as the Concord Singers Practice Singing German Songs in New Ulm, Minnesota…

📎 Blu Boi (Emac 2022): “Vivimos en un mundo tan cambiante y agresivo que es imposible dejar atrás la juventud”

El título no se plantea como una oda a la juventud sino como una descripción del momento en el que me encuentro en el que las cosas no avanzan. Puede que cuando tenga treinta y cinco años siga en un punto similar de emociones vinculadas a la precariedad y ansiedad, y eso es lo que yo entiendo por juventud. Se supone que debe ser un proceso de aprendizaje vinculado con la inexperiencia, el miedo y el descubrimiento, aunque vivimos en un mundo tan cambiante y agresivo que me parece imposible haber dejado atrás esa situación en los próximos cuatro años. Llamar Jove x sempre al disco es mi manera de cagarme en todo y quedarme a gusto.

Diuen que ningú llegeix —o escriu— ja blogs, però jo avui he endreçat el meu.

📎 Leading Academic Institutions Will Receive More Than $40 Million To Create Centers Challenging Neoliberalism

Larry Kramer, president de la Fundació William i Flora Hewlett, ha dit el següent en un comunicat de premsa on explica la seva convicció que el neoliberalisme no és adequat per a l’economia i la societat actuals:

Aquest esforç conjunt reflecteix el nostre interès compartit en substituir el pensament obsolet del segle XX —individualista versus col·lectivisme, control central versus mercats lliures, llibertat versus igualtat, etc.— amb noves idees que poden conduir a una justícia econòmica més àmplia i una prosperitat per a la gent de tot el món.

📎 The Radio Is a Distraction and Keeps You from Concentrating

La ràdio… ja sé que sóc el seu pare, però no m’agrada. Simplement no m’agrada. És una molèstia. No l’escolte mai. La ràdio és una distracció i t’impedeix concentrar-te. Hi ha massa distraccions en aquesta vida per a un pensament de qualitat; i és la qualitat del pensament, no la quantitat, el que compta.

—Nikola Tesla