Principal

🏷 Citacions

El gerent representa en el seu personatge l’eliminació de la distinció entre relacions socials manipuladores i no manipuladores; el terapeuta representa la mateixa eliminació en l’esfera de la vida personal. El gerent tracta els fins com un fet, fora del seu abast; la seva preocupació és la tècnica, l’eficàcia en la transformació de matèries primeres en productes acabats, mà d’obra no qualificada en mà d’obra qualificada, inversió en beneficis. El terapeuta també tracta els fins com un fet, fora del seu abast; la seva preocupació també és la tècnica, l’eficàcia en la transformació dels símptomes neuròtics en energia dirigida, individus inadaptats en ben adaptats. Ni el gerent ni el terapeuta, en el seu paper de gerent i terapeuta, participen ni són capaços de participar en un debat moral. Es veuen a ells mateixos, i els veuen els que els miren amb els mateixos ulls amb què es miren ells, com a figures incontestades, que pretenen limitar-se als àmbits en què un acord racional és possible; és a dir, per descomptat des del seu punt de vista, l’àmbit dels fets, l’àmbit dels mitjans, l’àmbit de l’eficàcia mesurable.

—Alasdair MacIntyre, After Virtue (capítol 3).

L'estil… és allò que fas malament

Sé que Jerry Garcia ho va dir una vegada, però sé que molta gent ho havia dit abans que ell, que “l’estil és allò que no pots deixar de fer.” L’estil, en diferents sentits, és allò que fas malament. Perquè la tècnica perfecta estaria completament mancada d’estil. Allò que fa que tothom sàpiga que ets tu qui toca és com t’allunyes d’una tècnica perfecta.

—…no hi havia alguna cosa [en Roland Barthes] sobre els tòpics com a religió de les classes mitjanes?

—Crec que ell va dir l’ethos.

—Perquè l’originalitat és pertorbadora, correcte?

—Depèn del context.

—Com?

—Hi ha contextos de classe mitjana on s’espera que sonis original. Divertit. Fins i tot revolucionari. Però el context és una mena de signe de revocació. S’imposa.

—John Fowles, “The Cloud” (The Ebony Tower).

De la mateixa manera que Darwin va descobrir la llei del desenvolupament de la naturalesa orgànica, així Marx va descobrir la llei del desenvolupament de la història humana: el fet simple, fins ara amagat per un sobrecreixement de la ideologia, que la humanitat ha de menjar, beure, tenir recer i roba, abans que pugui dedicar-se a la política, la ciència, l’art, la religió, etc.; que, per tant, la producció dels mitjans materials immediats i, en conseqüència, el grau de desenvolupament econòmic assolit per un determinat poble o durant una època determinada, constitueixen el fonament sobre el qual les institucions estatals, les concepcions legals, l’art i fins i tot les idees sobre la religió de les persones involucrades han anat evolucionant, i a la llum del qual, per tant, s’han d’explicar, en lloc de fer-ho a la inversa, com fins ara era el cas.

Però això no és tot…

📎 Engels’ Speech at the Grave of Karl Marx. London, March 17, 1883

Hi ha aquest mite… que la gent no valora les coses si són gratis. De debò? La propera vegada que respireu, digueu-vos-ho a vosaltres mateixos. La propera vegada que feu una amistat, digueu-vos que… Heus ací el quid d’aquesta mena d’arguments: sempre es refereixen a l’altra gent.

📎 OLDaily

Escriure receptes és fácil, però es difícil entendre’s amb la gent en la resta de les coses.

—Kafka (“Un metge rural”) sobre el requisit lingüístic en atenció primària.

(¿realidad esta pesadilla irreal, esta danza de idiotas al borde del abismo?)

—Julio Cortázar, carta a Roberto Fernández Retamar (10 de mayo de 1967).