La máquina diferencial

La máquina diferencial, de William Gibson i Bruce Sterling. El plantejament és interessant. Una ucronia steampunk: a l’Anglaterra victoriana, les recerques de Babbage i Ada Byron han donat peu a una edat d’or de la informàtica analògica, amb ordinadors de targetes perforades i taulers animats (powerpoints mecànics) amb píxels de fusta tintada. El primer ministre, cap del Partit Radical Industrial i bèstia negra de conservadors i ludites, és el pare d’Ada, Lord Byron, que no va morir a Grècia. També hi ha cotxes de vapor, entre altres avenços, enmig d’una fosca intriga política i policial amb ramificacions internacionals.

Però arriba un punt en què els autors es cansen d’imitar les novel·les d’aventures del segle XIX i decideixen agafar una drecera. El lector, almenys aquest, ho agraeix. La miscel·lània final amb què s’afanyen a resoldre la trama inclou notícies breus, poemes, fragments epistolars… i em pareix molt més reeixida que tots els capítols precedents junts.