D’una altra pseudopolèmica d’aquests dies —de fet recurrent— he cregut deduir que la llengua la fa el poble i no els polítics, que es veu que no deuen ser —ni poden ser?— poble. Populisme lingüístic?

A mi em van ensenyar que la llengua la fan els poetes. Però és que jo vaig estudiar filosofia, i cada gremi té les seues manies, fílies i fòbies.