The automatic muse

Nicholas Carr defensa el potencial creatiu dels algoritmes de generació automàtica de text i els compara amb les sessions d’espiritisme i escriptura automàtica de W. B. Yeats i Georgie Hyde Lees.

Una manera de pensar les eines de generació de text basades en IA com el GPT-3 d’OpenAI és com a clarividents. Són mèdiums que porten les paraules del passat al present en una nova disposició. Al cap i a la fi, GPT-3 no crea text del no-res. Es basa en un vast corpus d’expressió humana i, a través d’un procediment estadístic quasi místic (ningú pot explicar exactament què està fent), sintetitza totes aquelles paraules antigues en quelcom nou, quelcom intel·ligible per al seu interlocutor i que requereix interpretació. Quan parlem amb GPT-3, en certa manera entrem en comunió amb els morts.