13. Jo no faig literatura sobre la vida sinó literatura sobre la literatura. La vida normal m’interessa per viure-la i gaudir-ne, m’agrada menjar, nedar… Però el que realment m’agrada és la poesia, el misteri, tot allò que s’escapa de la realitat immediata. Que el Pedrolo em parlés d’un senyor que era porter i s’enamorava m’és igual, això passa cada dia. El que no passa cada dia és que obris una porta i t’aparegui el dimoni.

—Perucho i la maledicció poètica

Jo no faig literatura sobre la literatura —encara que, superficialment, ho puga parèixer—, sinó literatura sobre la vida. Qui no haja topat mai el dimoni en obrir-se una porta, ja pot donar gràcies de la sort que ha tingut. O fer-ser mirar la seua candidesa: bé que ho sabia, Perucho, això. En canvi, no crec que siga tan comú que un porter s’enamore. Hi ha pocs porters, avui en dia. Un porter seria a hores d’ara quasi tan fantàstic com el dimoni, si més no.