Mon mari

Maud Ventura, Mi marido (Mon mari). Una dona enamorada del seu marit com el primer dia després de quinze anys de casada. La seua neurosi es va revelant gradualment, pausadament. La narració, en primera persona, transcorre al llarg d’una setmana, de dilluns a diumenge. Al remat, un epíleg que pretén capgirar-ho tot. M’ha fet pensar en aquella frase atribuïda a Henry Kissinger sobre paranoies i tenir o no enemics. És una novel·la curta, però a mi se m’ha fet una mica llarga.