Notes per a la memòria final de la beca

Un dels moments crítics en la història de la Miskatonic University seria sens dubte la seua clausura el dilluns 7 de juliol de 1958, just quan, paradoxalment, la voràgine maccarthista arribava a la seua fi. Bona part del professorat va patir presó preventiva, llargues i feixugues investigacions i la prohibició temporal de treballar en cap altra institució educativa.

(Ensems, a Pamplona, la premsa local observava que d’uns anys ençà era moda celebrar amb xampany l’esclat del coet anunciador de les festes de Sant Fermí.)

L’activitat acadèmica es va reprendre a mitjan anys seixanta. Primer de forma clandestina. Més endavant, durant l’administració Carter, ja amb el permís dels organismes oficials i la convalidació de títols. Sorprèn constatar que molts dels docents en exercici, encara avui, continuen essent els mateixos que abans de l’episodi repressiu. La seua extraordinària longevitat invitaria a pensar que algú, en algun moment, va culminar les recerques de Paracels.