Bibliografia

Examinàvem sota el flexo la seua darrera adquisició: un exemplar d’Il newtonianismo per le dame, col·lecció de diàlegs amb què el savi venecià Francesco Algarotti va contribuir a divulgar la Philosophiae naturalis d’Isaac Newton. A mi em feia recordar, és clar, les lliçons epistolars de Leibniz a Sophie de Hannover i a la seua filla Sophie-Charlotte, publicades recentment amb el títol Filosofia per a princeses.

—El que ens hauria calgut —va remugar Atwood, regirant-se a la poltrona— és un Quantum Mechanics for Old Men. Almenys així no hauríem fet tant el ridícul.

Són tots, en efecte, vells, i cap dona forma part del claustre d’aquesta venerable institució. La primera persona del plural es podia interpretar, en el seu cas, com un acte de modèstia, però la proclama era abans que res el reconeixement d’un fracàs col·lectiu, la constatació que havien arribat a la fi del trajecte i es trobaven en una via morta. De sobte, em vaig adonar de les volves de pols suspeses a l’aire, com àtoms de Demòcrit.