Contra els escèptics

M’explicava el concepte tibetà de tulpa: la capacitat de crear objectes —o éssers vius, fins i tot humans— amb l’energia de la ment. Jo me’n reia.

—Tu mateix n’has conegut un.

Es referia al seu criat asiàtic. Ningú sabia d’on l’havia tret, i últimament l’havíem perdut de vista.

—M’ha passat com a Alexandra David-Néel. Va agafar vida pròpia i ara s’ha tornat maligne. M’agradaria que l’examinares abans que l’haja de destruir.

No hauria calgut, però, que l’enviara al meu apartament dins d’una caixa de fusta. Les escletxes entre els taulons, havien estat disposades perquè poguera respirar, o perquè jo observara la seua esquena peluda, incòmodament corbada, no menys esfereïdora que els seus grunys? Es remenava, era evident que maldava per escapar d’aquell rigorós captiveri. Vaig telefonar a Danvers. Ara no podia venir, em va dir, però si tenia pressa em podia dictar la fórmula —ell va usar una altra paraula— que el faria esvair-se.

Em trobava tan alterat que vaig necessitar tres intents.