INS

Hi havia una oficina del Servei d’Immigració i Naturalització dins del campus. Danvers va mirar de tranquil·litzar-me. La recerca que s’havia iniciat, em va assegurar, seria merament rutinària. Sospitava que algun company de departament havia denunciat la desaparició del seu criat només per fer-li la guitza. Sobretot, va insistir, no menciones l’assumpte de la caixa.

Amb mi, l’oficial es va mostrar més prompte displicent. Va dedicar més temps a revisar el meu passaport que a interrogar-me. Danvers havia declarat abans. Es va empescar que el xaval era xinès, que havia arribat a Arkham, procedent de Nova York, feia un parell de mesos, que després de donar-li feina va descobrir que era addicte a l’heroïna i que, en aquest període, no era la primera ni la segona vegada que s’escapolia uns quants dies seguits. Així m’ho va explicar més tard, a la porta de la Biblioteca. Em va parèixer una coartada convincent. La seua inventiva, també en qüestions pràctiques com aquestes, resulta sempre d’allò més sorprenent.