Les mars del sud

En el meu primer dia lliure, vaig planejar una excursió en tren per la rodalia d’Arkham. L’únic episodi remarcable d’aquesta breu escapada s’esdevingué a Innsmouth. El museu d’història estava dedicat sobretot a un orde maçònic local, però el seu tresor més preat eren uns exemplars d’un mamífer marí, originari de la Polinèsia i radicat allí arran del comerç del segle XIX.

Exemplars vius, vull dir. Miss Tilton, conservadora del museu, em va guiar fins a l’entrada d’un passadís que pareixia descendir gradualment sota el Manuxet. Darrere d’un finestral de vidre, en una sala semicircular escassament il·luminada, nedava la malaurada criatura. Vaig suposar que les tenebres n’ocultaven d’altres semblants.

Em va fer pensar en sirenes i en manatís. Però allò era pitjor. Molt més sinistre. Una rata marina, gegantesca, en un aquari brut. Quan em vaig adonar que era quasi l’hora de tancar, i que havíem passat massa temps mirant-nos l’un a l’altre, vaig marxar corrents d’aquell Jardin des Plantes gòtic.