Longer distance calling

—Setembre de 1926. Un any abans que AT&T inaugurara la connexió transatlàntica amb Londres, un mes abans que Houdini morira d’una peritonitis i al mateix temps que Lovecraft començava a escriure La crida de Cthulhu a sa casa de Providence, on s’havia instal·lat de nou, un emprenedor anònim va obrir a Nova York un servei telefònic de comunicació amb el més enllà. “Torneu a escoltar la seua veu”, invitava la publicitat. “Continueu parlant amb els vostres éssers estimats”. Les tarifes eren elevades. L’èxit va ser rotund en ambients de classe alta.

—Per què has mencionat Houdini? Va ser un dels fraus que va destapar?

—Un dels últims de què es va ocupar. Va provar que espiaven la clientela potencial i que atresoraven un gran arxiu de dades privades, així que era versemblant que hagueren suplantat alguns difunts. Això no explicava la funció d’una estranya maquina de tubs d’èter que hom va trobar després, però la reputació del negoci va resultar danyada irremeiablement i van haver de plegar.