Reverse-charge call

Un vespre d’estiu, un llamp va esquinçar de cap a punta el cel blau damunt de Harlem. Va sonar el telèfon i Bess va contestar.

—Digueu?

—Voleu acceptar una trucada de cobrament a destinació?

La màquina de tubs d’èter s’havia engegat de nou, però aquesta vegada la comunicació s’iniciava des de l’altre extrem. Una veu melosa va anar taral·lejant la cançoneta preferida de Harry fins a vocalitzar una variació inquietant d’aquella línia: “Over you I cast a spell…”

I en aquest punt es va aturar un instant etern.

“Believe”, va xiuxiuejar sibil·linament abans de penjar.

A l’altre extrem, ara lluïa un riure sardònic el mateix cavaller alt, bru, que uns anys arrere havia executat demostracions d’electromagnetisme i de projecció d’imatges, el mateix que el trenta-u d’octubre anterior va persuadir un estudiant de Mont-real perquè preguntara a Houdini si no creia en els miracles i en les sagrades escriptures i provara si era de debò que aguantaria tres colps de puny a l’estómac sense parpellejar.