Primer conte de fades

Quan va complir divuit anys, els amics li van regalar una esclava: mulata, esvelta, els cabells tallats curts com un xiquet. La van fer desfilar cap a ell entre els convidats, quasi nua, lligada amb una corretja ben cenyida al coll. Entre riotes li van dir: és teua, pots fer-li allò que vulgues. I això va fer, d’aquella nit en avant.

En general la tractava bé.

A l’abril, amb el canvi d’estació, es va sentir decaigut i se la va emportar a un creuer per la Mediterrània. En una escala, ella va aprofitar la seua ressaca —el xampany francès— per a robar-lo i subornar uns mariners que el van apallissar. Va fugir i va agafar un tren i un avió, ambdós a l’atzar. Un any més tard, una companya va contar una història que coincidia fil per randa amb la seua. No es va creure, però, que ell la buscara, que un detectiu es passejara pel barri xino amb un contracte matrimonial com a esquer. Era tard per a empassar-se el primer conte de fades, o de prínceps i cortesanes, amb què la volgueren entabanar.