Un farsant

—Els mapes de Schiaparelli van ser una temptativa notable, però la millor cartografia de Mart continua sent aquesta. I les imatges de la sonda Viking no han fet més que confirmar-ho.

Es va aturar en un full per mostrar-nos el croquis de la regió de Cydonia, dins l’Acidalia Planitia i a la vora dels altiplans d’Arabia Terra. Va assenyalar una zona amb el llapis.

—Evidentment això —va explicar— no és pas cap cara, sinó un simple joc d’ombres. Però les piràmides hi són.

Als marges, em van cridar l’atenció les inscripcions en un alfabet desconegut i els dibuixos d’animals i plantes fantàstics. Aquestes pàgines havien estat calcades d’un text medieval, que al seu torn era una còpia apòcrifa de fragments dels cèlebres Manuscrits pnakòtics, incomprensibles i imaginaris.

—Van fer una bona feinada, aquells dos postgraduats.

Vaig observar els noms a la carpeta: Sagan i Hoagland. I la data: juny de 1958. Molt abans que la NASA hi enviara un coet.

—Bé, un d’ells no era més que un farsant. Un manifasser.