Permuta

Eixint d’una cefalea aguda i un malson de túnels, es va despertar en l’entrellum d’una cambra desconeguda. A poc a poc va començar a recordar el viatge, la costa adriàtica, la cafeteria de l’hotel i la fredor de l’espia. Estava assegut i la torpor el paralitzava. Per un moment va pensar que es contemplava en un espill, però l’espill era més avall, sobre la taula, i reflectia la imatge d’ella. Acotant el cap, es va mirar, atònit.

—Sí, Carter, és la meua anatomia, no la teua. Però no t’hi amoïnes, serà un intercanvi temporal.

L’espill, és clar, estava connectat a les làmpades i al díode. Amb el motor en marxa resultava òbvia la funció dels engranatges de sota. Així que els roigs també havien aconseguit la seua part del botí i n’havien tret l’entrellat, on els nostres havien fracassat. Urgia refer-se. Ella, en el cos d’ell, havia encès una cigarreta i s’aguantava la tos. Com explicar-ho a Halsey, que l’havia advertit mil vegades que no tornara a fumar.

Anticipava, més que mai, una difícil negociació.