Permuta

Eixint d’una cefalea aguda i un malson de túnels, es va despertar en l’entrellum d’una estança desconeguda. A poc a poc va començar a recordar el viatge, la costa adriàtica, la cafeteria de l’hotel i la fredor de l’espia. Estava assegut i la torpor el paralitzava. Per un moment va pensar que es contemplava en un espill, però l’espill era més avall, sobre la taula, i reflectia la imatge d’ella. Acotant el cap, es va mirar, atònit.

—Sí, Carter, és la meva anatomia, no la teva. Però no t’hi amoïnis, serà un intercanvi temporal.

L’espill, és clar, estava connectat a les làmpades i al díode. Amb l’enginy en marxa resultava òbvia la funció dels engranatges de sota. Així que els roigs també havien aconseguit la seva part del botí i n’havien tret l’entrellat, on els nostres havien fracassat. Urgia refer-se. Ella, en el cos d’ell, havia encès una cigarreta i s’aguantava la tos. Com explicar-ho a Halsey, que l’havia advertit mil vegades que no tornés a fumar.

Anticipava, més que mai, una difícil negociació.