El triangle

Acabava d’unir-se al laboratori quan s’hi va trobar amb Ismaïl, el cosmonauta d’origen bordurià, peó de l’estratègia d’internacionalització del Kremlin. Van coincidir en una demostració de la unitat de robòtica. Mentre el giny de múltiples potes es desplaçava pel terra com una aranya, Irina es va adonar que algú l’observava a ella. Els seus ulls es van creuar amb els ulls d’ell, la primera vegada de moltes. Però ambdós van ser conscients aleshores que els traspassava l’esguard inquisitiu d’Ivan Istotxnikov, que arribaria a coronel i es perdria a l’espai, anys enllà, pilotant la Soyuz 2. Irina i Ivan es van conèixer quan eren menuts, en ser evacuats a Kazan, i no s’havien tornat a veure des de la guerra.

En aquell instant, sense que ho sabessin encara, s’estava definint la geometria de les seves relacions mútues. Però era una geometria anòmala, no euclidiana. L’ambivalència d’un dels angles, la inexplicable i fantasmal presència de Carter, feia que sumessin, òbviament, més de cent-vuitanta graus.