Amour fou

—Declare per endavant la meua ineptitud per a entendre els rituals d’aparellament humans. Així que tot el que en puga dir s’hauria de posar entre parèntesis.

—Em consta que ell li feia la cort de manera insistent.

—Insistent i exasperant.

—El cas és que ella va demostrar paciència. El refusava sempre amb molt de tacte. Fins que una nit, un cap de setmana… Bé, celebraven una festa en una casa de camp de la seua família, a dues hores de París…

—Très bourgeois.

—I pràcticament el va arrossegar al dormitori.

—Es va realitzar el seu desig, doncs.

—Però l’experiència no va resultar tal com esperava. Dilluns següent es va estendre en els detalls de la seua decepció, d’una manera gens respectuosa per a la intimitat d’ella. Diguem que no se la imaginava tan fogosa i desinhibida.

—Quin tros d’idiota.

—I encara en podia ser més. Dimarts s’havia refet i estava segur que ella va fingir, que es va portar com una puta només per desplaure’l i que la deixara estar. No em coneix, va dir, no em rendiré tan fàcilment.