La pell pintada

Abans de marxar em va explicar un altre conte xinès recollit per Kuhn. En una província al sud del riu Groc, un ric comerciant va comprar una esclava nova per fer-li de concubina. Era jove i submisa, però l’endemà, per alguna raó, va desobeir l’ordre de no abandonar la seua cambra i va fer un descobriment espaterrant. Al taller, un dimoni pintava amb un pinzell molt fi una pell humana estesa damunt d’un bastidor. Minuciosament hi perfilava els ulls, la boca, el nas, els mugrons, el melic… Aterrida, ho observava pel badall de la porta. Quan es va adonar que eren els trets del seu amo, no va poder evitar d’amollar un crit. Enmig d’un greu tumult, els criats van aconseguir retenir la bèstia amb bastons i una forca fins que s’hi va presentar un destacament armat.

—El van decapitar i el van cremar. Més tard van trobar els ossos del comerciant enterrats al jardí, davall d’un àlber. Devia fer setmanes que el dimoni l’havia suplantat.

—I què se’n va fer, d’ella?

—D’ella, el llibre no en diu res més.