Teràpia

—Continues escrivint?

—Això és com si preguntessis a un alcohòlic si continua bevent.

Es va estarrufar.

—Què hi té a veure una cosa amb l’altra!

—És exactament el mateix. L’addicció a l’escriptura ha estat inclosa en les classificacions de trastorns mentals de l’OMS i l’APA. Tècnicament s’anomena grafomania. I sí, continue escrivint, però intente deixar-ho. He començat un programa de deshabituació. Escric únicament a dosis molt mesurades, mil·limetrades. Trenta minuts diaris, mil vint-i-quatre caràcters exactes cada vegada.

—Això és molt poc, no?

—La quantitat precisa que a mi em convé, segons el mètode patentat al MIT.

—Doncs a mi em pareix una llàstima que no escriguis una novel·la.

—Justament això intente evitar. A més d’una vulgaritat, seria senyal que no tinc remei. Qualsevol pot escriure una novel·la, com podràs comprovar a la primera llibreria de barri que trobis. Et confessaré que vaig estar a punt de caure en la temptació, però m’hi vaig saber resistir.

—I la part del beure, com la portes?