Comptador de realitat

Havia comprat aquella andròmina a algú que assegurava haver treballat com a secretari de Von Braun i que l’oferia, entre d’altres souvenirs o memorabilia, per un preu elevadíssim. Ningú sabia del cert com funcionava. Se suposava que era un instrument que procedia de l’Alemanya nazi, d’aquell període en què va florir una ciència estranya, amb aplicacions insòlites i cruels.

—Mitjançant un ús imaginatiu de la funció d’ona de la mecànica quàntica, es pot mesurar la proporció d’esdeveniments propers que s’estan esdevenint realment.

Això digué. Em va fer l’efecte que el mateix Schrödinger se’n reia en silenci amb mi, i que Einstein s’estirava els cabells. C’est pataphysique…

—El que em té confós és que els mesuraments han estat consistentment baixos tots els dies, d’un 20 a un 30 %. Però quan l’utilitze en somni, l’agulla se sol aturar cap al 90 %.

Vaig fer petar els dits diverses vegades. Fins i tot el vaig pessigar. No trobava la manera d’aconseguir que ens despertéssim, ni ell, ni jo.