Una mòmia és una mòmia

M’he aturat davant de l’única mòmia nord-americana de la col·lecció. Arkham, Massachusetts, n’informava exiguament la fitxa. Un exemplar, entenc, valuós, potser un indi pennacook, tot i que el rictus i els parracs em suggerien més prompte una bubota.

—Una de les adquisicions més recents del museu. La van localitzar l’any passat al despatx del director, quan es va morir d’un infart. Quina desgràcia! La tenia dins de l’armari i van suposar que l’havia presa temporalment per estudiar-la amb més comoditat. Ja sap com en són, d’excèntrics, els savis d’aquests verals. Va tocar revisar inventaris i vitrines. El cas és que no trobàvem que en faltara cap. Al final van decidir exhibir-la amb les altres, mentre en treien l’entrellat. Quan la col·locàvem, algú va fer un comentari i em vaig adonar que era clavada a aquell professor visitant amb qui va tenir diferències i que es va fer fonedís. Però això a mi rai. Un cadàver [stiff] és un cadàver. Tant se val que tinga quaranta anys com quatre mil.