I remember Spain

Va tornar a ponderar l’heroisme dels marines —en aquesta nova operació imperialista que difonia la premsa— i es va vantar d’haver participat ell mateix en dues guerres: des d’un despatx, com a oficial d’intel·ligència. Em vaig indignar. M’emprenyava el seu patrioterisme i ell se sentia ofès quan jo defensava el no a la guerra. No era la primera vegada que xocàvem.

—Si els joves nord-americans de la meua generació hagueren fet com vós, la democràcia s’hauria ensorrat a Europa per molt anys. Potser per sempre.

—Els únics joves nord-americans que van venir al meu país van ser els voluntaris de la Brigada Lincoln. Comunistes i companys de viatge. Els vostres governs van preferir sacrificar la nostra república i deixar que s’hi perpetuara el feixisme.

M’adverteixen que no és segur per a mi, estudiant estranger, parlar amb tanta vehemència. Però no em preocupa el que em poguera passar, perquè beca i visat caduquen prompte. Mentre tramitaven la meua democràtica expulsió, jo ja seria a l’aeroport.