Final alternatiu per a ‘Unicorns’

Aquest experiment s’acabarà prompte, puix un virus informàtic d’origen desconegut ha començat a corrompre la memòria dels ordinadors del college a raó d’un cinquanta per cent de cel·les cada hora. Ara mateix només romanen funcionals cinc-cents dotze bytes sota aquest teclat. D’ací a una hora, en seran dos-cents cinquanta-sis. I així successivament. Em sabria més greu si tinguera encara alguna cosa a dir. Si açò no fora només un exercici ociós d’escriptura per amor a l’art. O per amor als circuits integrats. [512]

La seqüència final, per tant, seria aquesta:

512 + 256 + 128 + 64 + 32 + 16 + 8 + 4 + 2 + 1 = 1.023 caràcters.

Perquè els bits no es poden partir, el darrer es fot sencer, fem curt d’un i ens estalviem la paradoxa d’Aquil·les i la seua punyetera tortuga. [256]

Què degué pensar la tortuga de l’heroi que, havent mort el príncep de Troia, no aconseguí guanyar-la en una cursa? En una cursa! [128]

Què pensaria de mi, aquella tortuga? Què deuen pensar de mi ací? [64]

La desconfiança és gran i mútua. [32]

Tornar, però on? [16]

Tant és. [8]

Adéu [4]

Fi [2]

. [1]

� [0]