En Charles Darwin i el peixet corredor

Açò pareix que ens ha acostat, tant en l'espai com en el temps, al gran esdeveniment, el secret dels secrets, és a dir, l'aparició de nous éssers damunt de la Terra.

— Charles Darwin, anotació al seu diari, 1865

Charles Robert Darwin (1809-1882). Savi excèntric anglès. Naturalista. Preferia la companyia dels animals a la dels homes. El seu pare el va obligar a cursar medicina i teologia, però ell perdia el temps caçant i col.leccionant animals, minerals i plantes. Es va traure el títol l'any 1831 gràcies a les classes d' un professor particular.

L'any següent, fart de tot, va acceptar una plaça de naturalista sense sou en un vaixell que havia de fer la volta al món. A les Illes Galápagos el va impressionar la variabilitat de les espècies d'ocells i rèptils.

En tornar a Anglaterra l'any 1836 va relacionar aquestes observacions amb la pràctica dels criadors de ramat. El delirant resultat va ser l'anomenada Teoria de l'Evolució (The Origin of Species 1859), segons la qual les espècies es van modificant paulatinament de manera que unes descendeixen d'altres al llarg de les èpoques geològiques. Els peixos s'haurien transformat en amfibis i haurien eixit de l'aigua; els amfibis en rèptils, i els rèptils finalment en mamífers.

Amb el pas del temps el senyor Darwin va extremar les seves opinions i també el seu odi envers el gènere humà. En un moment de ràbia va arribar a declarar que l'home descendeix del mico (The Ascent of Man 1871). Va comptar amb un grup de seguidors incondicionals, escassos però sorollosos, entre els quals va destacar l'anticlerical Thomas Henry Huxley.