Gegants i gegantes de la història

Font: Anomalies and Curiosities of Medicine (G. M. Gould and W. L. Pyle)
Data: 1896.

Ainsworth diu que en 1553 guardaven la Torre de Londres tres germans que afirmaven ser descendents directes d'Enric VIIIè i es deien Og, Gog i Magog; tots superaven els 2,40 metres d'alçada.

A les seves Cròniques d'Holanda (1557) Hadrianus Barlandus deia que a l'època de Joan, Comte d'Holanda, el gegant Nicolau era tan gran que la gent podia estar-se dreta per davall dels seus braços, i que en una sabata seua haurien cabut tres peus normals.

William Evans, al servei de Carles I d'Anglaterra, arribava quasi als 2,40; portava un nan a la butxaca.

Al segle XVII, per tal de complaure l'Emperadriu d'Àustria, Guy-Patin va reunir en un congrés tots els gegants i nans de l'Imperi Germànic. Es va escaure que els gegants es queixaren a les autoritats per la conducta dels nans, que amb les seves burles els feien sentir miserables.

En 1798 va morir als trenta dos anys d'edat un escrivent del Banc d'Anglaterra que es diu que feia quasi 2,25 metres d'alçada.

Cap al 1821 va ser soterrada la senyoreta Angelina Melius, de dinou anys i 2,10 metres d'alçada, assistida pel seu patge, el senyor Don Santiago de los Santos, natural de l'Illa de Manila, amb trenta anys d'edat i 65 centímetres d'alçada.

O'Brien o Byrne, "el Gegant Irlandès", se suposa que feia 2 metres i mig d'alçada en el moment de la seva mort, en 1783, als vint-i-dos anys. La història de la seva relació amb l'il.lustre John Hunter és bastant interessant. Hunter havia jurat que tindria l'esquelet d'O'Brien, però aquest no estava disposat a bullir dins la caldera del distingit científic. Les reiterades asseveracions de Hunter i la seva insistència a tenir-lo localitzat van martiritzar el gegant durant tota la seva vida. Al llit de mort va pagar a uns pescadors perquè portessin el seu cadàver al mig del Canal del Nord i l'afonessin amb pesos de plom. Es diu que Hunter es va assabentar d'això i va oferir més diners als futurs encarregats de les pompes fúnebres per assegurar-se l'obtenció del cos. Es calcula que l'esquelet del Gegant Irlandès li va costar d'aquesta manera prop de cinc-centes lliures esterlines. La caldera en la qual va bullir el cos, i la interessant literatura relativa a les circumstàncies del cas, es conserven al Museu del Royal College of Surgeons de Londres, i es van exposar a la trobada de la British Medical Association en 1895 en companyia d'altres relíquies de la col.lecció de Hunter. L'esquelet, que ara és un dels atractius del museu, fa 235 centímetres d'alçada.

El 17 de juny de 1871 es van casar a Saint-Martins-in-the-Field, a Londres, el capità Martin Van Buren Bates de Kentucky i Miss Anna Swann de Nova Escòcia, dos cèlebres fenòmens per damunt dels 2 metres. Bates, conegut familiarment com "el Gegant de Kentucky", es va allistar a l'Exèrcit Sudista en 1861. Només tenia setze anys, però el van admetre per la seva mida. Al final de la guerra el capità Bates havia superat els 2,15 metres. El seu cos era ben proporcionat i el seu pes havia augmentat fins els 200 quilograms. Entre 1866 i 1880 es va exhibir com una curiositat a quasi totes les grans ciutats i viles dels EUA, Canadà, Gran Bretanya, França, Espanya, Alemanya, Àustria i Rússia. A Anglaterra, en 1871, va conèixer Miss Anna H. Swann, la "Geganta de Nova Escòcia", justament orgullosa de la seva alçada: 2,25 metres. Es van casar poc després. La seva alçada conjunta de 4,40 els converteix en la parella humana més alta mai coneguda.