La poca realitat segons Breton

André Breton

Font: Situació surrealista de l'objecte.
Data: 1935.
Il·lustració: Carles Bellver Torlà.

En setembre de 1924, en la Introducció al discurs sobre la poca realitat, ja vaig proposar de «fabricar certs objectes que tan sols se'ns apareixen en somni, i que semblen tan poc recomanables des del punt de vista de la utilitat com pel que fa al plaer». I vaig escriure:

Una d'aquelles darreres nits, somniant, vaig posar la mà damunt d'un llibre força curiós, en un mercat a l'aire lliure prop de Saint-Malo. El llom d'aquest llibre estava format per un gnom de fusta, la barba blanca del qual, a l'estil assiri, li arribava als peus. El gruix d'aquesta figura era normal, tanmateix no impedia de cap manera passar les pàgines del llibre, que eren de grossa llana negra. Em vaig afanyar a adquirir-lo i, en despertar, vaig lamentar no trobar-lo al meu costat. Era relativament fàcil reconstruir-lo. M'agradaria posar en circulació objectes d'aquest tipus, el destí dels quals em sembla eminentment problemàtic i inquietant…

Qui sap si, fent-ho, contribuiria a l'aniquilació d'aqueixos trofeus concrets i tan odiosos, a sumir en el descrèdit més gran aquestes coses i aquests éssers 'de raó'? Hi hauria màquines de molt sàvia construcció que mancarien d'utilitat; es traçarien minuciosos plànols de ciutats immenses que ens sentiríem incapaços de fundar durant la resta de la nostra vida, però que, almenys, classificarien les ciutats presents i futures. Uns autòmats absurds i molt perfeccionats que no farien res com ningú, acomplirien la funció de proporcionar-nos una idea correcta del que és l'acció.