Principal

Escala de Torino

Per a la qualificació del risc d'impacte d'asteroides i cometes contra la Terra

Font: NASA

L'escala va de 0 (la probabilitat de col·lisió és insignificant, o l'objecte és molt petit) a 10 (la col·lisió és segura i causarà una catàstrofe climàtica global. Aquestes categories numèriques s'agrupen per colors:

Blanc
«Els fets no tindran conseqüències pràctiques.» No hi haurà col·lisió, o l'objecte és tan petit que es dissiparà en l'atmosfera. Correspon a la categoria 0.
Verd
«Els fets són dignes d'atenció.» Es tracta d'una probabilitat de col·lisió molt petita. La prudència aconsella que se seguisca la seua òrbita per tal d'assegurar-se que passa de llarg. Correspon a la categoria 1.
Groc
«Els fets són dignes de preocupació.» La probabilitat de col·lisió és superior a la que se sol assolir en un període de vint o trenta anys. El seguiment de l'òrbita té alta prioritat. Correspon a les categories 2, 3 i 4.
Taronja
«Fets amenaçadors.» Es refereix a l'aproximació d'objectes prou grans per causar destrucció regional o global, quan la probabilitat de col·lisió és molt superior a la màxima que se sol assolir en un període d'un segle. El seguiment de l'òrbita té la màxima proritat. Correspon a les categories 5, 6 i 7.
Roig
«Col·lisió segura.» Es tracta d'objectes que és segur que s'estavellaran contra la Terra i per la seua mida poden causar danys locals, destrucció regional, o una catàstrofe climàtica global. Correspon a les categories 8, 9 i 10.

L'escala de Torino va ser concebuda per Richard P. Binzel, professor del Departament de Ciències de la Terra, Atmosferiques i Planetàries del Massachusetts Institute of Technology (MIT). La primera versió es va presentar a l'ONU l'any 1995. Una versió revisada va ser aprovada en juny de 1999 per científics de tot el món, reunits a Torino (Itàlia).