Les forces ocultes

Carles Bellver és un dels autors més constants i rigorosos en el conreu de la narració fantàstica. La vida canina, el seu darrer recull, no suposarà una novetat per als seus lectors. Es tracta d’un aplec de relats breus (alguns molt breus) on es descobreix sense dificultat el mestratge de Lovecraft o Poe, escrits amb una prosa austera que deixa entreveure més coses que no mostra. El llibre parteix d’una peculiar versió de la ficció del manuscrit trobat, segons la qual les narracions han estat escrites, a manera de teràpia, pels pacients d’un psiquiatre impostor. L’aire, doncs, es torna irreal des de bon principi.

La intenció de Bellver no és crear móns regits per regles pròpies, sinó mostrar-nos que, més enllà del que poden veure els nostres ulls, hi ha una zona fosca, inexplicable segons el paràmetres de la raó. Que la subversió és a casa nostra, potser encarnada en qui menys esperem. D’ací que s’incline per localitzacions pròximes: Castelló i els seus vorals, com podria ser qualsevol de les nostres ciutats. Urbs grises i avorrides on la rutina s’ha ensenyorit dels carrers. D’ací també que els personatges que li interessen, si més no d’entrada, no es diferencien massa del nostre veí o de la nostra parella: de nosaltres mateixos. A partir d’aquest punt, una simple anècdota, un petit matís ens revelarà que res no és com sembla, que sota la capa grisa de la normalitat s’amaguen forces ocultes, àmbits misteriosos, secrets que ni tan sols podem arribar a imaginar que existeixen.