TIL
            
        
        
          Avui he llegit sobre el Paradiesgärtlein, petita pintura sobre fusta de roure (26,3 × 33,4 cm), c. 1410, d’autor desconegut. La Mare de Déu, el Jesuset, santa Dorotea, santa Bàrbara, sant Miquel amb una moneta (el dimoni vençut), sant Jordi i un dragonet mort i moltes plantes i ocells a l’hortus conclusus o jardí clos, que representaria simbòlicament la virginitat de Maria o la protecció divina.
 [+]
        
      
    
        
          Avui m’he assabentat que el tipus de teoria de la veritat pel qual jo m’inclinava el 1991 —cinquè de Filosofia, beca d’iniciació a la investigació de la Generalitat Valenciana— s’anomena ara primitivista: perquè la veritat seria un concepte primitiu, no analitzable ni dilucidable en termes de cap altre concepte o conceptes més bàsics. Pel que he pogut esbrinar, aquesta denominació circula almenys des de 2013 (Jamin Asay, The Primitivist Theory of Truth).
 [+]
        
      
    
        
          Avui he llegit que Dante Gabriel Rossetti va fer exhumar el cadàver de la seua muller, Elizabeth Siddal, set anys després de morta, perquè no havia guardat cap còpia dels poemes que va soterrar amb ella. El manuscrit va ser desinfectat per un metge.
Van esdevenir part de la seqüència de sonets de Rossetti titulada La casa de la vida.
 [+]
        
      
    
        
          Avui he llegit sobre The Jew of Linz, llibre en el qual Kimberley Cornish argüeix que Wittgenstein seria:
“El jueu de Linz” mencionat en Mein Kampf i, per tant, l’origen de l’antisemitisme de Hitler, amb qui va coincidir breument a l’institut. L’agent de la Komintern responsable de reclutar els cèlebres cinc de Cambridge, que van espiar durant anys per a l’URSS. Poc convincent, però fascinant com a mera especulació.
 [+]
        
      
    
        
          Avui m’he assabentat que la portada d’aquella famosa edició de Penguin de Cien años de soledad era un fragment d’un quadre de Tamás Galambos titulat Estiu. I que els turons verds damunt dels quals s’alçaven les casetes de Macondo eren alhora les cames d’una dona.
 [+]
        
      
    
        
          Avui he après que el format de fitxer natiu d’Acorn (editor d’imatges per a macOS) és en realitat SQLite. Cada imatge és una base de dades!
CREATE TABLE image_attributes (name text, value blob); CREATE TABLE layers (id text, parent_id text, sequence integer, uti text, name text, data blob); CREATE TABLE layer_attributes (id text, name text, value blob);  [+]
        
      
    
        
          Avui m’he assabentat que si tens dos o més doctorats pots combinar els diferents colors en el birret (cada color correspon a una titulació o branca de coneixement). Com en aquest birret blau i gris d’humanitats i periodisme.
 [+]
        
      
    
        
          Avui m’he assabentat que Sant Francesc de Sales és el patró dels escriptors catòlics, declarat així per Pius XI en l’encíclica Rerum Omnium Perturbationem (“De la pertorbació de totes les coses”). També és patró de les persones sordes: no sé si un patronatge té relació amb l’altre o no. Festivitat: 24 de gener.
 [+]
        
      
    
        
          Avui he llegit que el nom Tomàs és d’origen arameu i volia dir bessó. Per això a l’apòstol incrèdul hom l’anomenava també Didymos, bessó en grec.
 [+]
        
      
    
        
          Avui he après els diversos noms d’aquest insecte que últimament sol visitar el pis dels meus pares.
Els pirrocòrids reben diversos noms comuns, entre d'altres, coralets, sabateres, xinxes roges, falses marietes, xinxes de les malves, morets, retorets, dimoniets o màscara del dimoni.
 [+]
        
      
    
        
          Avui he llegit, en un text del Nobel de literatura Eugenio Montale, que el rei Leopold II de Bèlgica va rebre el malnom de Cléopold per la seua afecció a la ballerina francesa Cléo de Mérode, primera celebrity de la història segons la Wikipedia.
 [+]
        
      
    
        
          Avui m’he assabentat que Evelyn Waugh va escriure un final alternatiu de la seua novel·la A Handful of Dust quan es va publicar en forma seriada en una revista dels EUA. El capítol sisè original ja havia estat publicat anteriorment com a relat breu independent amb el títol “The Man Who Liked Dickens” i va caldre —o l’autor va preferir- substituir-lo. El nou final era relativament feliç, en comparació amb el del llibre, i sobretot més convencional.
 [+]