Segon conte de fades

Eufrosina, no van saber com, es va quedar el negoci. Era més gran que les altres i tenia fama de bruixa. Deien que sabia fabricar or. O que havia trobat monedes antigues dins d’una olla. Un misteri tan gran, doncs, com la desaparició del Quim, el seu proxeneta. Però estaven acostumades que els passessin coses inexplicables.

Primer va continuar vivint a la cambra de dalt, al costat de la meva, envoltada d’imatges de sants i marededéus. A l’estiu se’n va anar a un xalet a la Costa Brava. Els va dir que estalviessin i que busquessin un altre ofici. S’ho van prendre com un consell. El Quim els cobrava un cinquanta per cent més el lloguer. Ella només el lloguer. Solia fer jo l’ingrés una vegada per setmana. I molts més encàrrecs. El consideraven inofensiu.

Vivien un somni autogestionari que només va durar un trimestre. Al setembre van rebre l’avís d’una immobiliària. Eufrosina havia venut la casa i l’enderrocarien per construir pisos dúplex. Va ser una desbandada. Totes van acabar malament.