Principal

Pneumàtica

A cadascú li plau l’olor dels seus pets.

Alberto Manguel cita aquest proverbi islandès, citat per William H. Auden. Amb això fan referència, ambdós, als nombrosos diaris o dietaris de la literatura universal: la passió pel jo, l’obsessió de parlar de mi, de mi, de mi. L’egotisme.

Si jo m’invente un diari d’una altra persona com estic fent en el meu proper llibre —Parèntesi, pretesament escrit per un tal Charles Beauvoir entre l’any 2001 i el 2002—, m’estic tirant uns pets seus imaginaris, o són els meus pets de debò i faig com si se’ls haguera tirat un altre jo fictici? Crec que la resposta correcta seria la segona.

(Deu ser l’agost, aquesta calor de merda.)