La tradició naval britànica i l’etimologia de la ressaca

Una altra descoberta deguda al blog Brain Pickings de Maria Popova. L’etimologia de la paraula groggy/grogui ens trasllada a la tradició naval britànica del segle XVIII. L’almirall Edward Vernon (1684-1757) era conegut pels seus homes com “Old Grog”, per la seua jaqueta de grogram, del francès gros graine. L’any 1740, Vernon va ordenar rebaixar la ració diària de rom que rebien els mariners: amb aigua, amb cervesa, o amb suc de taronja, segons les versions. En honor d’ell, el combinat resultant va ser anomenat popularment “grog”, i dels seus efectes quan no es consumia amb moderació, rebaixat i tot, començaren a dir-ne estar groggy.

En català, tanmateix, supose que el mot ens arribà molt més endavant, a través del món de la boxa, o almenys això degué considerar la nostra autoritat lèxica. Vegeu la definició del DIEC, on l’alcohol només apareix en un exemple per extensió:

grogui

1. adj. [SP] Que es troba en estat d’atordiment a causa dels cops rebuts en un combat de boxa i pròxim a la situació de fora de combat.
2. adj. [LC] PER EXT. Aquesta nit no he dormit gens i estic grogui. L’última copa de xampany em va deixar grogui, no recordo res. Amb això que m’has dit, m’he quedat grogui.

Pel que fa a la tradició naval britànica… justament en això consistia en part, exactament en una tercera part, segons la famosa definició atribuïda a Churchill: “rom, sodomia i assot”.