Entrevista amb un gerent

Aquest matí, una persona que entén d’aquestes coses m’ha dit que si volia llegir “una entrevista amb un bovo” (sic), ací en tenia una amb el “comptable” (gerent?) del MIT.

Per què li dedicava aquesta desqualificació? No em consten les seues raons subjectives, però, després de llegir l’entrevista, a mi mateix se me n’acudeixen unes quantes. Entre altres:

• Perquè al MIT, com en aquell acudit, pareix que els diagnòstics els fa el gerent.
• Perquè MIT, Harvard & co. estan executant una operació comercial d’apropiació del moviment de cursos oberts, massius o no, i de la cultura lliure en general, que no van inventar i no els pertany.
• Perquè l’entrevistat manipula les debilitats dels altres en benefici propi al mateix temps que oculta les seues.
• Perquè és una de tantes mentides interessades que no hi haja pràctiques, experimentalitat ni treball en equip a les universitats espanyoles. Però aquesta és flagrant.
• Perquè conec molta més innovació educativa, en moltes iniciatives individuals i institucionals molt més prop d’ací, que tota la que no hi ha ni pareix que hi haja d’haver mai en edX.
• Perquè la famosa teoria de Christensen fa pudor —de reduccionisme tecnològic— quan s’aplica lluny de l’àmbit molt més restringit per al qual es va pensar.
• Perquè nega la nostra òbvia manca de recursos, la utilitza a la manera dels nostres pitjors governants com a excusa per a la destrucció planificada (“tomar decisiones difíciles”) i a sobre fa servir una metàfora bèl·lica (“Coger dos o tres guerras y atacar esas”) que el delata.
• Perquè l’exemple de la pometa és d’una ridícula banalitat i, a més a més, dubte molt que les lleis de Newton, com diu o li fan dir, s’escrigueren fa cinquanta anys (sic) (2014 - 1687 = 327).
• Perquè es fa o li fan publicitat amb l’assassinat i el funeral d’un policia al seu campus.

D’altra banda, és evident que, al llarg de l’entrevista, toca algunes qüestions importants o interessants, sobretot quan li convé fer-ho en pro de la seua universitat. I El País li fa d’altaveu perquè està de moda parlar malament de les nostres universitats i de l’educació pública en general. Fer-nos creure que hi tenim un problema, en lloc de la solució dels nostres problemes. Anar-la ensorrant a base de falsedats, estrangulament pressupostari i altres males arts, i crear així noves i magnífiques oportunitats de negoci per als més espavilats.

* Sobre la figura del gerent com a personatge clau de la modernitat, recomane llegir Macintyre.