Dos de tres, o la màquina del temps

Crec que es pot prestar tota l’atenció a dues de les tres coses que esmentes: treballar i escriure, família i treball, família i escriure; però no a totes tres alhora.

Interview with Lydia Davis, author of ‘Samuel Johnson is indignant’

Hi ha gent, i això per a mi és un misteri, que trauen temps d’on creuries que no n’hi ha. Els seus dies pareix que tinguen vint-i-cinc o vint-i-sis hores, o més. Els meus, en canvi, amb prou feines arriben a vint-i-quatre. O potser gaudeixen d’una secreta màquina del temps: un dispositiu, no per a viatjar-hi, sinó que en fabrica… O el falsifica? Es pot encunyar temps fals?