La guerra de las universidades contra el ‘copy-paste’

1. Que una prova d’avaluació es pugui superar copiant s’ha de prendre com un senyal que no era una bona prova: no servia per a avaluar l’aprenentatge i per tant no complia la seva funció. Ha estat mal dissenyada i caldria replantejar-se-la. La millor manera de lluitar contra el “copy-paste” és dissenyar proves que no es puguen resoldre copiant.
2. El plagi és un concepte eminentment jurídic. Copiar un paràgraf d’un llibre sense citar l’autor/a pot ser un delicte, però reutilitzar part d’un article de la Wikipedia (llicència CC BY-SA) en un treball acadèmic és perfectament lícit i pot ser conforme o no amb els termes de l’avaluació, segons com hagi estat definida.
3. El coneixement es construeix sempre sobre el coneixement d’altres. Cal formar l’estudiantat i el professorat en un marc de procediments i de valors que caracteritza la vida acadèmica i que va molt més enllà de no copiar.
4. La manera de funcionar dels sistemes informàtics antiplagi pot implicar una violació de la privadesa i dels drets de propietat intel·lectual de l’estudiantat: les seves dades personals i els seus treballs poden ser transferits a empreses comercials per a treure’n profit. Obligar l’estudiantat a signar el consentiment d’aquestes violacions, només perquè el professorat pugui utilitzar el sistema, no sols és dubtosament legal (seria lliure, no forçat, aquest consentiment?) sinó, sobretot, immoral.