D’aquest món present que coneixen tan bé, no n’esperaven res millor.

Saben que no hi ha hagut mai cap hivern sense neu a Anatòlia, cap estiu sense animals morts per la sequera, cap moviment obrer sense repressió. Les utopies només existeixen a les catifes. Però saben també que allò a què han estat sotmesos en la seua vida és intolerable. I anomenar l’intolerable és en si mateix l’esperança.

—John Berger, And Our Faces, My Heart, Brief as Photos.